La setmana passada vaig veure
Un amour de jeunesse de Mia Hansen Love que em va encantar.
Feia temps que no veia una pel.lícula que m'agradés tant! Una excel.lent pel.lícula de sentiments.
Recorda el millor de la
nouvelle vague i de Rohmer, però filmada amb molta més sensualitat.
Tendra, sentimental, sensible, delicada... la passió de l'
amour fou, de l'amor adolescent que ha de madurar, el desamor cruel i dolorós, la recerca de la llibertat que el noi i la noia somnien de manera totalment oposada, la bellesa de París a l'hivern i la bellesa de la natura esclatant a la primavera/estiu, l'arquitectura de llum o d'obscuritat o com un reflex del nostre món interior.
Absolutament meravellosa Lola Créton, la protagonista capaç de transmetre totes les emocions de forma natural. Tot un procés de viure la vida i aprendre a fluir amb ella-l'aigua sempre present en tota la pel.lícula- i deixar que el riu s'emporti tot el que ens fa mal, que no ens permet avançar.
Un amour de jeunesse, una autèntica joia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada