Avís noves entrades per Email

20 de febrer 2015

tres dones

He vist al cinema, tres pel.lícules que m'han entusiasmat. Protagonitzades per tres dones, tres personatges inoblidables. Tres interpretacions memorables, en unes històries que m'han atrapat completament. No llores, vuela dirigida per Claudia Llosa (sí, la directora de la magnífica La teta asustada) amb Jennifer Connelly esplèndida, envoltada d'una natura poderosa, curativa, on hi batega quelcom de màgic, impactants els paisatges gelats de Manitoba, bellíssims, com la història trista i dura que ens explica. Hipnòtica i fascinant.
 Wild, aquí traduïda, no sé per què, com Alma salvaje, dirigida per Jean-Marc Vallée. Una altra dona especial i en aquest cas real. Explica la història verídica de Cheryl Strayed i el seu llarg viatge de redempció, després d'uns anys d'autodestrucció, a través del Pacific Crest Trial que creua els Estats Units. De nou, la natura aclaparadora, els deserts, els cims nevats, la solitud, l'espiritualitat d'un viatge de superació personal. Molta bellesa, molt bona música, molt bones interpretacions, Reese Whiterspoon, portant tot el pes de la pel.lícula, i un plaer trobar de nou Laura Dern, que m'encanta!, brillant i plena de llum.
Still Alice, Siempre Alice, de Richard Glatzer i Wash Westmoreland, una petita delícia. Amb una Julianne Moore meravellosa, en una interpretació que passarà a la història (Oscar sí! si us plau!), continguda, sincera, honesta…com a malalta precoç d'Alzheimer. La dona intel.ligent, ambiciosa, mare i lingüista que patirà la malaltia, les pors, la culpa, l'oblit. La dona forta que descobrirà la importància de les coses petites, de l'Amor.

07 de febrer 2015

Lady Espert

 Immensa Núria Espert, Lady Espert al Rei Lear de Shakespeare, dirigida per Lluís Pasqual, esplèndids els seus darrers treballs, en un muntatge històric. Trangressor, modern, intensíssim, d'un nivell altíssim, difícil de veure sovint. Pletòrica al seus quasi 80 anys, quina força de la Natura!, com els eclipsis
 de l'obra, com la Natura més poderosa que mai, juga amb les paraules i amb els personatges, amb
 les seves ambicions, bogeries, crueltats, velleses, passions i morts. Brutal Shakespeare, com sempre, retratant l'ànima humana que no té redempció. Seguim amb els mateixos defectes! Meravellós 
el vestuari, l'escenografia, la música, i els actors, de primera fila, tots absolutament sensacionals, i ella, Lady Espert, regnant per sobre de tots, il.luminant el teatre, regalant-nos emocions intenses. Imprescindible per l'ànima i els sentits.
I clar, ara El somni d'una nit d'estiu de Joan Ollé, que em va agradar, i molt, em sembla molt lluny
 del nivell Lear/Pasqual. Poètic muntatge, com quasi tots els d'Ollé, la lleugeresa de l'obra, potser
 la més feliç de l'univers shakespearià, es reflectia en un muntatge molt encertat. I com m'agrada l'Arànega,una altra diva no prou reconeguda, i em va encantar Pau Viñals, un dels millors Puck imaginats, saltimbanqui, elàstic, genial!
I seguint amb el món teatral, una pel.lícula que m'ha entusiasmat Birdman d'Alejandro González Iñárritu. El món dels actors, dels egos, de les aspiracions, de les decepcions, de la realitat, de
 la imaginació a través de magnífics plans-seqüència. Transgressora, amb unes interpretacions magnífiques, destaco a Michael Keaton, Edward Norton i a Emma Stone. Desperta molt entusiasme o rebuig. A mi em va encantar.