Avís noves entrades per Email

30 de maig 2011

vinyetes

El Generalísimo. Pedrero, 1937.


Vinyetes al front al Museu Picasso, una exposició que gira al voltant de l'obra Somni i Mentida de Franco de Picasso amb la qual s'integrava en la producció artística bèl.lica que, en el bàndol republicà, es centrava en estampar cartells i també en la confecció d'auques, il.lustracions, acudits...L'"Exèrcit de l'art" com va anomenar Maiakovski a tot un grup de pintors, grafistes, dibuixants...I que em colpeixen, molt durament en el cas dels fotògrafs com Centelles, que em fan plorar.

23 de maig 2011

indignada



Hem viscut intensament els dies d'indignació general, amb cassolades i il.lusions, amb esperances i reivindicacions. I hem anat a veure Inside job el valent documental de Charles Ferguson on apunta amb noms i cognoms als culpables de la crisi financera. Molt interessant però molt frustrant. És molt dur veure que existeixen aquestes persones, sense ètica, sense escrúpols, que han guanyat milers de milions i han seguit comprant-se avions, cases...mentre arruïnaven a un munt de persones. He hagut d'estar molt atenta doncs tota la narració es basa en conceptes financers i he acabat una mica marejada amb tanta economia. Això sí, imprescindible!

11 de maig 2011

annie

No m'agraden els qüestionaris per escollir el millor llibre, el millor color, el millor quadre o la millor pel.lícula. Però si he d'escollir-ne una, em quedo amb Annie Hall de Woody Allen. L'he vista tantíssimes vegades, que ja em sé els diàlegs de memòria, però cada vegada em sembla millor. M'encanta la Diane Keaton amb el look que li va crear Ralph Lauren i que va marcar tendència.


I vaig pensar en l'Annie Hall quan vaig veure, ja fa quasi un mes, a la Laura Conejero a Petits crims conjugals. Amb un look idèntic, 34 anys més tard! L'obra d'Eric-Emmanuel Schmitt juga amb la intriga i els sentiments, amb la crueltat i amb la tendresa. I tot amb molta fluïdesa!


03 de maig 2011

christina


Divendres vaig anar a l'Auditori al concert de la Christina Rosenvinge, a qui segueixo des de fa molts anys. Presentava La joven Dolores el seu últim disc, que és una autèntica meravella, i que escolto sovint tant a casa com pel carrer. A més jo vaig tenir la sort de pujar en un dels últims viatges de la joven Dolores, i fins i tot marejar-m'hi entre verdures, era el vaixell que unia Eivissa amb Formentera, abans de la massificació dels ferrys ràpids. Hi ha un lligam comú amb l'illa que ens apassiona. L'illa que l'ha ajudada a escriure un àlbum magnífic, ple de poesia. La Christina Rosenvinge és fascinant, ella, la seva música, la seva presència...només entrar en escena, sentim un oh! d'admiració, és guapíssima-superlativament-una preciositat de dona, una dona ferida en el terreny sentimental, com ella ens confessa en les lletres del seu disc i ens reafirma afirmant-nos "volia subtitular el disc todos los hombres son unos cabrones menos mi hermano." Les belleses angelicals també pateixen per amor!