Avís noves entrades per Email

29 de març 2008

brecht

He anat a veure El cercle de guix caucasià al Tnc. Boníssima, com totes les obres d'aquest home i amb una escenografia preciosa. Amb S. hem comentat que ja portem força Brechts vistos i que tenen molt en comú, per a mi el missatge de lluita sempre present, encara és validíssim i la música, importantíssima en la seva obra, juga aquí un paper clau. Per cert he tornat a casa amb ganes d'escoltar la Ute Lemper que té un disc que m'encanta Berlin cabaret songs on hi canta èxits de la Lotte Lenya que estava casada amb en Kurt Weil compositor de música d'obres de Brecht, tot i que no d'aquesta. M'encanten aquests "cotilleos". Per cert, la seva tomba em sembla preciosa al costat del seu amor i segona dona, Helene Weigel a Berlín. He llegit que a l'altre costat hi ha enterrat Hegel.

19 de març 2008

the english patient

Cova dels nedadors



Ahir pensava en aquesta pel.lícula, i avui sento a les notícies que ha mort el seu director Anthony Minghella. Sóc una fanàtica del pacient anglès, l'he vista tantíssimes vegades i mira que em sé el final, però sempre m'emociono amb les paraules que escriu la Katherine Clifton a la cova dels nedadors mentre espera que ell torni a rescatar-la "som nosaltres els països de veritat i no les fronteres traçades en els mapes amb els noms d'homes poderosos. Sé que vindràs i te m'emportaràs al palau del vent. Això és el que sempre he volgut, caminar en un lloc com aquest, amb tu, amb els amics, en una terra sense mapes".
Amb el temps vaig descobrir que el personatge protagonista havia existit realment i que el comte austrohongarès Almasy havia descobert la cova dels nedadors al desert del Sàhara, on les precioses pintures demostren que a la prehistòria, al desert actual hi havia aigua.
En tot cas m'ha sorprès la mort de Minghella (ha mort jove) i he d'agraïr-li aquesta pel.lícula que m'encanta.

14 de març 2008

Zoran Music

No som els últims (1970) Zoran Music

Avui he anat a la Pedrera a veure l'exposició sobre Zoran Music. Encara estic trasbalsada per tanta bellesa enmig de tant horror.
"Sovint passava a la vora dels forns crematoris, on hi havia quatre metres de cadàvers. Un amic txec em deia:- Veus? Demà o demà passat, passarem per la xemeneia. Mai més no podrà passar una cosa semblant. Som els últims que veurem una cosa com aquesta.-
Més tard, quan la càrrega interior va esdevenir massa forta, quan els records del camp em van ressorgir, vaig començar a pintar-los, uns quants anys més tard, i em vaig adonar que no era veritat. No som els últims."
Se m'ha glaçat el cor. Sort de Venècia que em crida, lluminosa i aquest artista que m'ha enamorat.

13 de març 2008

bellesa

Kate Moss. Heidi Slimane (Libération)


Per a mi la Kate és una obra d'art. Si enlloc de la cigarreta portés una Montblanc ja seria massa.

09 de març 2008

eleccions


Quan anava a l'institut portava aquest adhesiu enganxat al meu quadern. Encara no podia votar, però tenia clar que eren els meus. Han passat més de 20 anys, el partit ha canviat de nom, el món ja no és el mateix, però jo segueixo pensant que són els meus. Els he votat més o menys contenta amb qui presentaven, més o menys enfadada, però segueixo pensant que són els que millor representen les meves idees d'un món més just. Serà que no he canviat tant!