Ahir pensava en aquesta pel.lícula, i avui sento a les notícies que ha mort el seu director Anthony Minghella. Sóc una fanàtica del pacient anglès, l'he vista tantíssimes vegades i mira que em sé el final, però sempre m'emociono amb les paraules que escriu la Katherine Clifton a la cova dels nedadors mentre espera que ell torni a rescatar-la "som nosaltres els països de veritat i no les fronteres traçades en els mapes amb els noms d'homes poderosos. Sé que vindràs i te m'emportaràs al palau del vent. Això és el que sempre he volgut, caminar en un lloc com aquest, amb tu, amb els amics, en una terra sense mapes".
Amb el temps vaig descobrir que el personatge protagonista havia existit realment i que el comte austrohongarès Almasy havia descobert la cova dels nedadors al desert del Sàhara, on les precioses pintures demostren que a la prehistòria, al desert actual hi havia aigua.
En tot cas m'ha sorprès la mort de Minghella (ha mort jove) i he d'agraïr-li aquesta pel.lícula que m'encanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada