Avís noves entrades per Email

27 de gener 2010

kupka

La petite fille au ballon, 1908

Em va agradar moltíssim l'exposició de Kupka de la Fundació Miró. Nascut a Bohèmia el 1871, però establert a París des del 1896, és reconegut com un dels pioners de l'art abstracte.
Tot i així els seus inicis simbolistes són molt interessants. En aquest quadre comença a experimentar amb el color.
Plans par couleur, 1910-1911
Kupka avança cap a l'abstracció i la figura d'una noia és descomposta en plans per colors i fa l'efecte d'estar en moviment. Les figures dels seus inicis simbolistes es van transformant en franges verticals de color, jocs de cercles concèntrics, rectangles...

Autour d'un point, 1920-1925
A principis dels 20 Kupka es centra en una sèrie d'obres a partir d'estructures orgàniques.Més endavant la temàtica maquinista, turbines, acer, jazz...Diàleg continu entre quadrícula i cercle, l'orgànic i la geometria, la línia recta i la vibració. Exposició fascinant.


24 de gener 2010

roig

Montserrat Roig retratada per Pilar Aymerich.
Avui he anat a l'espai Brossa a veure M de Roig: Paraules d'avui, un espectacle emotiu, brillant que m'ha encantat. Cal dir que sóc una devota admiradora de Montserrat Roig, com a escriptora, El temps de les cireres és el meu llibre de capçalera, com a dona, com a persona, em sentia i em segueixo sentint molt propera als seus pensaments, als seus ideals. La seva mort em va colpir moltíssim, recordo que estudiava a la facultat i que vaig sentir una pèrdua immensa...
L'espectacle d'avui fantàsticament interpretat per Mariona Casanovas, en una mena de reencarnació de la Roig, i pel guitarrista Emili Cuenca, era una selecció d'alguns dels articles recollits a Un pensament de sal, un pessic de pebre que va escriure al diari Avui. Temes que m'han frapat per la seva actual vigència, com si els anys no haguéssin passat. Bonjour tristesse!

19 de gener 2010

malamadre


Malamadre és un d'aquests personatges brutals, intensos, que entren dins teu. És el protagonista de Celda 211, una pel.lícula que m'ha sorprès molt gratament, trepidant, intensa, emocionant i que espero que guanyi el Goya. I això que no sóc gaire entusiasta de les pel.lícules de presons, les trobo masculines al màxim...Però en aquesta, el que destaca per sobre de tot, són les interpretacions. I entre totes les de Luís Tosar, Malamadre, un personatge que l'acompanyarà per sempre més, que fa posar els pèls de punta, electritzant...quin actoràs! espero que tingui totes les recompenses possibles.

16 de gener 2010

john cage

Fa una setmana vaig poder veure la magnífica exposició que va fer el Macba sobre John Cage L'anarquia del silenci. Em va fascinar. Anàvem obrint les "gàbies"(jugant amb el seu cognom) que ell va anar obrint en la seva vida. Cage que havia nascut a Los Angeles es va traslladar a Nova York a principi dels anys quaranta. L'exposició arrencava amb les peces de percussió dels anys 30, quan introdueix sons insòlits amb l'ús d'"instruments" gens ortodoxos. Va crear música per a la dansa, separada de l'espai de la dansa, cada una anava pel seu cantó.

Als anys quaranta inventa el piano preparat, inserint tota mena d'objectes entre les cordes del piano, creant nous sons i "fent trontollar un dels puntals de la cultura burgesa".
Més tard, inspirat en les filosofies orientals usa el mètode de l' I Ching xinès per fer tota una sèrie de composicions basades en l'atzar.
Vaig poder veure també la partitura de la coneguda obra 4'33'', la seva composició silenciosa, una fita del segle xx. Amic de Duchamp, de Rauschenberg, connectat amb els artistes del grup Fluxus, amb Warhol, Cage anirà experimentant com ells però sempre des de la vessant de la música. Transgressor, intel.ligent, valent, obre una altra gàbia quan deixa la seva dona per aparallar-se amb el ballerí i coreògraf Merce Cunningham. Una de les exposicions de l'any.

10 de gener 2010

zeng fanzhi


Bacon and meat, 2008.

Zeng Fanzhi és un dels creadors més personals de l'actual generació d'artistes xinesos. D'origen modest, va estudiar pintura a Hubei. La seva joventut va quedar marcada per l'educació "comunista", el trasllat i la solitud que va patir a la gran ciutat de Pequín. Combina els elements de la tradició occidental i oriental, la pintura tradicional xinesa, el realisme socialista i l'expressionisme abstracte. Per a mi ha sigut una gran descoberta, la primera exposició de l'any que tenia pendent de veure, la primera exposició de la seva obra a tot l'Estat que he vist a la Fundació Godia. La mostra de les seves obres personals que no ha volgut vendre.
Francis Bacon és un dels referents de la seva obra. Aquí apareix retratat amb el cap inclinat com si interrogués l'espectador amb la mirada. Sosté amb una mà enorme el cos d'un animal escorxat.
És un retrat magnífic, com els altres que puc veure.
Sense títol. De la sèrie Pintures de meravellosa revelació.

Els seus paisatges no representen cap ideal, hi ha cossos amagats en les seves profunditats, perduts entre la força de la naturalesa. En la sèrie de pintures de meravellosa revelació, Zeng Fanzhi pinta amb les dues mans, amb 3 o 4 pinzells alhora, amb gran despesa física i força mental. Són paisatges colpidors.

De la sèrie màscares.
En aquesta sèrie els personatges tenen els llavis vermells, símbol de l'èxit, en rostres rígids, amb esguards inexpressius, glaçats. Zeng Fanzhi ens vol mostrar el dolor, la fragilitat de l'home corrent que provoca el desarralament i l'aïllament de la nostra societat, urbanitzada i ambiciosa, però insegura. M'ha encantat aquesta exposició.