Avís noves entrades per Email

28 de desembre 2007

Benazir

Liberté Fernand Léger. Paul Eluard.

Avui és un dia trist, han assassinat a Benazir Bhutto. I amb ella a la llibertat per la qual ha lluitat tants anys, per un món més democràtic, més just, amb drets humans respectats. Acabo de veure una entrevista que va concedir a tve i l'he trobada guapíssima, lluitadora, intel.ligent. I molt i molt valenta. Estic molt desencantada del món, però quan veig que hi ha persones que encara moren pels seus ideals penso que la lluita ha de continuar i no ens podem rendir!

25 de desembre 2007

nadal

Nit estelada. Vincent Van Gogh (1889)

17 de desembre 2007

Jeanne 2

No m'he pogut resistir a posar una foto de la guapíssima Jeanne. Tot i que sempre ens quedaran els preciosos retrats que Modigliani li va fer. Com que sóc una mitòmana, durant la meva lluna de mel vaig anar a veure la tomba que comparteixen els dos amants al cementiri del Père-Lachaise a París. Per a mi van sempre junts i quan parlen de Modigliani penso sempre en la Jeanne Hébuterne, la gran apassionada.

Jeanne


Autoretrat. Jeanne Hébuterne






Estic convençuda que la Jeanne Hébuterne hauria estat una gran artista si no hagués mort als 21 anys d'"amour fou". La història d'aquesta pintora sempre m'ha fet sentir trista. La Jeanne va ser la darrera companya de Modigliani. El va ajudar moltíssim, el va voler redimir del món d'alcohol i drogues on el gran pintor vivia submergit. Van tenir una nena junts, però van ser uns pobres desgraciats com tots els grans creadors. Per què s'ha de patir tantíssim per crear bellesa?
Està demostrat que en el món de la creació és impossible ser feliç! Modigliani va morir de tuberculosi en la misèria. Ella que estava bojament enamorada d'ell, es va suïcidar, embarassada de quasi nou mesos, l'endemà de la mort del pintor. Quina mena de passió pot portar a una noia de 21 anys, embarassada i amb una filleta d'1 any a tirar-se per la finestra? Modigliani va ser enterrat amb gran ceremònia per la comunitat d'artistes que el respectaven. Jeanne en canvi sense cap honor, de pressa i corrents. Ella estarà sempre a l'ombra d'ell, però el poc que ens va deixar és admirable.

12 de desembre 2007

Iran

Bahman Jalali


Quan m'agafa per un tema sóc monòtona i persistent. En aquest cas es va desencadenar fa unes quantes setmanes, potser un mes, quan vaig anar a veure Persèpolis al cinema. Rumiant sobre la pel.lícula em vaig tornar a llegir tots els còmics -boníssims!- de la Marjane Satrapi, vaig començar i acabar el llibre Leer Lolita en Teheran que em va encantar i vaig anar a la Fundació Tàpies a veure l'obra del fotògraf iranià Bahman Jalali que us recomano a tots. Coincideix en el temps i l'espai del còmic i del llibre i les fotografies són magnífiques. Per acabar de rematar el meu entusiasme iranià m'he llegit una postal que em va enviar el meu germà explicant-me les meravelles del país, i concretament d'Isfahan, i mentre la contemplo penjada a la nevera penso que he d'anar a Iran, un dia d'aquests...

10 de desembre 2007

mort

Junto al lecho de muerte (1895). Edvard Munch


Vindrà la mort i tindrà els teus ulls
aquesta mort que ens acompanya
del matí al vespre, insomne,
sorda, com una recança antiga
o un vici absurd. Els teus ulls
seran una paraula vana
un crit ofegat, un silenci.
Així els veus cada matí
quan sola cap a tu t'inclines
en el mirall. Cara esperança,
aquell dia sabrem també nosaltres
que ets la vida i ets el no-res.
Per a tothom la mort té una mirada.
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.
Serà com abandonar un vici,
com veure en el mirall
abocar-se a un rostre mort,
com escoltar un llavis closos.
Davallarem l'abisme callats.
Cesare Pavese.
Ha mort la meva àvia i amb ella, definitivament, la meva infància.