mort

Junto al lecho de muerte (1895). Edvard Munch

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls

aquesta mort que ens acompanya

del matí al vespre, insomne,

sorda, com una recança antiga

o un vici absurd. Els teus ulls

seran una paraula vana

un crit ofegat, un silenci.

Així els veus cada matí

quan sola cap a tu t'inclines

en el mirall. Cara esperança,

aquell dia sabrem també nosaltres

que ets la vida i ets el no-res.

Per a tothom la mort té una mirada.

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.

Serà com abandonar un vici,

com veure en el mirall

abocar-se a un rostre mort,

com escoltar un llavis closos.

Davallarem l'abisme callats.

Cesare Pavese.

Ha mort la meva àvia i amb ella, definitivament, la meva infància.