Avís noves entrades per Email

26 d’octubre 2009

mandra

La Paresse, Félix Vallotton, 1895.

El meu gran defecte. I empitjoro amb l'edat.

24 d’octubre 2009

urtain

Brutal. Un cop de puny a l'estómac. Un nus a la gola. I un teatre rendit, emocionat. Hem anat al Romea a veure Urtain, l'obra de Juan Cavestany dirigida per Andrés Lima. És una coproducció dels Animalario a qui vam admirar amb el seu Marat/Sade farà un parell d'anys i del Centro Dramático Nacional. No ens deceben, al contari, sortim extasiats. Ens ha colpit moltíssim la història d'un perdedor, d'un home que esdevé una joguina trencada, la riota de tothom...Un home que va ser símbol de l'Espanya casposa de quan vaig néixer i que acaba oblidat, sol. I em desperta una tendresa i una pena terribles. I Roberto Álamo fa el miracle, és Urtain. Feia temps que no veia un treball d'actor tan impressionant com aquest. Desperta tantíssimes sensacions, et sacseja, t'implica, t'emociona. Feia temps que no veia una obra així que m'arribés a l'ànima. Al final de l'espectacle en els aplaudiments el Roberto Álamo abandona l'Urtain, i t'adones que és una persona diferent, i ens demana que si ens ha agradat ho diguem, fem córrer el boca/orella. Li faig cas i ho penjo aquí. M'ha encantat i m'ha reafirmat que sempre, sempre preferiré als perdedors amb totes les seves misèries que als triomfadors i al món glamurós que cada vegada em sembla més fastigós amb tot l'egocentrisme que els envolta. Els perdedors a la fi tenen a uns actors tan bons com els d'Animalario representant una obra esplèndida.

18 d’octubre 2009

Hipàtia

Hipatia a l'Escola d'Atenes de Rafael.1510,1511.
M'ha encantat Agora d'Alejandro Amenábar. M'ha emocionat profundament la història basada en la vida d'Hipàtia, una dona extraordinària, lliure i intel.ligent. Amb la seva mort es va posar fi a l'ensenyament platònic a l'imperi romà. L'Església i els fanatismes van triomfar i va començar un període d'obscurantisme. Amenábar, a través de la vida d'Hipàtia, denuncia la intol.lerància i fa una recreació de la vida a Alexandria en el segle IV molt interessant. En un món tan masclista Hipàtia no ha tingut el reconeixement merescut, espero que ara gràcies a la pel.lícula se li faci justícia.

non solum


No em pensava que Non Solum, que interpreta Sergi López, fos tan surrealista. Molt divertida, l'actor es multiplica dalt de l'escenari en molts altres per interpretar-nos un monòleg absurd però alhora tan real. I l'actor, una bèstia escènica, capàs d'estar sol en escena durant 1 hora i 40 minuts aproximadament, brillant, sense decaure ni un segon. Una passada.

17 d’octubre 2009

poder

Que poc m'interessa el poder! És la primera cosa que vaig pensar veient l'obra de Nixon/Frost dirigida per l'Àlex Rigola al Lliure. Em va agradar molt tot i que m'és difícil entendre el comportament dels homes "poderosos", perquè no he sabut trobar ni la bellesa, ni la famosa "eròtica" del poder...Això sí, malgrat gaudir força amb l'espectacle començo a enyorar el Rigola de Les variacions Goldberg, de Titus Andrònic, de Juli Cèsar...espectacles molt més senzills en el muntatge però més emotius per al meu gust. Vaig trobar que abusava potser una mica dels "efectes especials"...
I seguint amb el poder...Aquest estiu a Mèrida, en plena ambientació romana, em vaig comprar en DVD tota la sèrie I, Claudius que és una autèntica meravella. Aquests dies m'he empassat els 12 capítols totalment entusiasmada. Tot i ser del 1976 no té res a envejar a cap altra sèrie moderna. M'ha semblat insuperable. Intrigues de poder a dojo!


08 d’octubre 2009

ilíada


Fa uns dies vem anar a la Biblioteca de Catalunya a veure la Ilíada basada en l'obra Homer, Ilíada d'Alessandro Baricco. Per sort m'acabava de llegir el llibre i vaig poder seguir l'obra, però reconec que tot i ser un muntatge originalíssim-em va agradar molt que fossin cinc dones les que representessin un text tan masculí- i d'una gran bellesa estètica, era força difícil seguir l'obra doncs cada personatge era interpretat per diverses actrius. A més, no vaig entendre per què oblidava certs passatges importants. El treball de les actrius impecable.
Ara bé, em va agradar que fos una versió del llibre de Baricco que em va semblar boníssim. L'autor alleugera moltíssim l'obra d'Homer suprimint tots els passatges dels déus, la fa molt més humana i fins i tot propera a l'actualitat. Escriu amb una prosa acuradíssima. I al capítol final, d'aportació pròpia, ens explica que l'home ha sabut trobar la bellesa en la guerra (la dona mai), i que fins que no sigui capàs de trobar una altra bellesa que el perturbi tant, no deixarà de fer la guerra. I la Ilíada és un monument a la guerra. I l'adaptació de Baricco és una joia.