Avís noves entrades per Email

23 de gener 2015

sempé & steinberg

 Le chat dans la grande bibliothèque. Sempé, 1993
Aquests dies a Barcelona hem tingut la sort de poder veure dues petites, però extraordinàries exposicions, de dos grans il.lustradors que em meravellen.
Sempé, a la llibreria Jaimes, serigrafies originals i gravats, la primera exposició feta a la ciutat sobre l'artista. Sempé és la meva infància, vaig ser una nena addicta al Petit Nicolas, als seus dibuixos, a la seva tendresa. Mestre del dibuix humorístic, Sempé amb la seva senzillesa, puresa i subtilesa em segueix fascinant. 
 Sempé també va publicar portades del The New Yorker, precioses, intel.ligents, intemporals...
 Long Island Sunset. Saul Steinberg, 1971.
Saul Steinberg a la maquíssima galeria A34, on s'exposa una selecció d'obres del famós caricaturista i il.lustrador. De nou la intel.ligència, la sensibilitat, la bellesa…Exposició que celebra el seu centenari amb dibuixos, obra gràfica, olis, llibres i catàlegs…una esplèndida mostra.
 I no podien faltar les seves famoses portades de The New Yorker que el van ajudar a triomfar. Hi va col.laborar durant molts anys.
 Sense títol, 1970. Saul Steinberg.
Però a mi m'encanta el gran artista que hi ha en Steinberg, la seva fantàstica interpretació de l'Angelus de Millet. Tot i compartir galeria amb els expressionistes abstractes de l'Escola de New York, Steinberg sempre va anar per lliure.
 Jean-Jacques Sempé (1932), una fotografia que transmet la felicitat de la senzillesa, de les seves aquarel.les, del seu món.
Saul Steinberg (1914-1999) nascut a Romania, va estudiar a Milan d'on va fugir perseguit per les lleis antisemites, i gràcies a The New Yorker va poder entrar finalment als Estats Units. Brillant, intel.ligent, apàtrida, vida intensa, suïcidi de la seva segona dona, depressió, amant dels gats, viatger…meravellós Steinberg.

15 de gener 2015

turner

Joseph Mallord William Turner 1775-1851
El sol és Déu van ser les últimes paraules del pintor Joseph Mallord William Turner. Aquests dies d'extremismes, barbàrie i decepcions humanes, he pensat en Turner. Jo comparteixo la seva visió. Mr Turner de Mike Leigh ha sigut la meva primera pel.lícula del 2015, un recorregut, lent això sí, pels darrers 25 anys de vida de l'artista. Turner amant apassionat del Sol, a qui va pintar un munt de vegades en capvespres i matinades, com el mar la seva altra gran passió. 
M'ha agradat molt l'ambientació, una fotografia meravellosa, un gran plaer estètic, de la pel.lícula. I Timothy Spell, magistral, immens, salvatge amb els grunyits, la respiració, els esbufecs. El batec de Turner. Tot i així, per a mi els 150 minuts de pel.lícula són excessius. Però sí, val la pena, i vaig recordar els preciosos Turners que vaig gaudir a la Tate Gallery, innovadors, precursors d'un Impressionisme que revolucionarà el món de l'Art. Turner revolucionari malgrat no ser-ne conscient. 

03 de gener 2015

quinze

 Patti Smith, fotografiada per Lynn Goldsmith, NYC 1978.
2015. M'agraden els anys imparells, els nombres imparells, potser perquè vaig néixer un dia imparell, d'un mes imparell, d'un any imparell….els punts discordants, difícils de lligar, d'aparellar.
Desitjo que aquest any sigui una mica com la Patti Smith. Que tingui un punt punk, transgressor, però alhora que estigui ple de poesia, bellesa i sensibilitat. Viure'l amb calma, serenor i tranquil.litat però que també em sacsegi, m'emocioni i em faci vibrar. I que estigui ple de salut! Bon any a qui em llegeixi!