Em va impactar molt visitar l'exposició d'Antonio López a La Model. Les seves obres, algunes plenes de delicadesa, tancades en sòrdides cel.les, on encara s'hi respira patiment i dolor, em va colpir. Després vem poder veure la interpretació de Winterreise, el viatge d'hivern de Schubert, en una galeria de l'antiga presó. L'univers poètic de López, en una creació digital de Bárbara Lluch, acompanyava la música, l'esplèndid baríton Benjamin Appl, com un pres enfollit, i el pianista James Baillieu. Va ser un espectacle replet de bellesa en un entorn miserable. El dia abans vaig anar a la breu xerrada que va fer el pintor al foyer del Liceu. Antonio López, proper, humil, savi, ens va explicar com li havia agradat instal.lar la seva obra a La Model. Hi trobava la sensació de temple, de sacre, en un lloc, on ens va dir, tots hi haguéssim pogut anar a raure, en algun moment de la vida.
La mateixa setmana vaig veure Roger Waters, cinc anys després del seu darrer concert a Barcelona. Em va soprendre la seva força, l'any que celebrarà els seus vuitanta anys!, i la vigència de la seva música, molt present en la meva vida. Malgrat els seus sermons eterns, justificant les seves opcions polítiques i ideològiques (no m'entusiasma que em diguin què he de pensar), vaig gaudir molt d'un espectacle brillant, potent, amb un comiat original que em va encantar.
I un parell de pel.lícules que he vist al cinema, Emily de Frances O'Connor que fa un retrat, amb força ficció, de la vida imaginada d'Emily Brontë, l'autora de Cims borrascosos (ganes de rellegir-lo!) que m'ha agradat molt. Plena de bellesa, d'emoció, de passió de viure, amb una Emma Mackey sublim.
Crónica de un amor efímero d'Emmanuel Mouret, de qui ja m'havia sorprès molt gratament Las cosas que decimos, las cosas que hacemos. Ens explica la relació amorosa especial entre un home casat i una mare soltera. Viure l'amor com una aventura, sense certeses, sense futur, només el plaer d'estar junts. Una comèdia lleugera, sutil, amb bones interpretacions i moltes paraules, plena de diàlegs, que a mi és una cosa que m'encanta, escoltar en el cinema!. I a ritme de La javanaise de Gainsbourg...
La foto d'Antonio López és d'Ale Megale.
