Avís noves entrades per Email

30 de juliol 2010

petits plaers

Un dels llibres que vull llegir aquest estiu és Petits plaers de Jane Bowles.Fa una setmana que estic de vacances i he anat pensant en els meus petits plaers d'estiu...com esmorzar davant del mar bevent un te mentre llegeixo El País, nedar al mar, sentint-lo, l'olor del Mediterrani, dels pins, de les savines, de les figueres, acompanyat del cant de les cigales, estirar-me tota molla al sol, sentint-lo dins meu mentre em carrega d'energia i de força per la resta de l'any, gaudir de la meva filla i de la meva parella, llegir tot el que la meva filla em deixi, anar en bicicleta contemplant la natura, els paisatges de l'Empordà i de Formentera, fer algunes sortides culturals, menjar peix, anar descalça, ser feliç...Bon estiu!
Per cert aquest Grec passat va ser un gran plaer, des de les propostes japoneses que vaig poder veure com Ki de Cesc Gelabert i Federic Amat, un gran plaer visual, a de Mishima dirigida per Joan Ollé, que em va recordar molt la Dimensió desconeguda, passant per la Venus de Willendorf de Iago Pericot i especialment vull citar dos espectacles que em van entusiasmar: Delicades de les T de Teatre i Coses que dèiem avui de Neil La Bute i dirigida per Julio Manrique. Un plaer.

16 de juliol 2010

gainsbourg

Per a mi aquesta és una de les parelles més glamouroses de la història! Vem anar a veure el biopic sobre Gainsbourg de qui som molt fans musicalment. Pel meu aniversari em van regalar el còmic que ha fet el mateix director del film, Joann Sfar. Retrata molt bé el mite amb virtuts i defectes. Els actors molt encertats, des d' Éric Elmosnino que clava al protagonista (és idèntic!) passant per Lucy Gordon, que per cert es va suïcidar abans d'estrenar la pel.lícula, fent de Jane Birkin a Laetitia Casta guapíssima fent de Bardot (que encara era més guapa!) i que sempre he llegit que va ser el gran amor de Gainsbourg, però jo sempre em quedaré amb la Birkin per qui tinc debilitat i a qui vam poder veure i admirar al Grec de 2003. Fa un temps que penso que m'agradaria moltíssim viure a París!

12 de juliol 2010

dies irae

Marta Carrasco és la gran coreògrafa del país. Els seus muntatges em fascinen. Dies Irae; en el Rèquiem de Mozart m'ha semblat un dels millors espectacles de dansa que he vist mai. Valent, reinvindicatiu, ple de ràbia, d'ira, de bellesa. I la música de Mozart plena de potència. A més amb la sorpresa inesperada, a més del Rèquiem podem sentir Soave sia il vento, potser la meva peça (terzetto) preferida de Mozart. Dies Irae és una denúncia, un clam contra el maltractament de la dona per part de l'Església, que l'ha condemnada i anul.lada durant segles, m'ha colpit i emocionat profundament.

04 de juliol 2010

dylan


El dia de Sant Joan vem anar al concert de Bob Dylan. Em va agradar molt i em va fer canviar d'opinió sobre ell. M'encanta la seva música, és un gran autor, poeta, músic...un artista magnífic i com molts pensava que era un egòlatra...em va semblar un artista generós, que s'entrega, que no té necessitat de saludar ni dir quatre tòpics sobre una ciutat i saludar en l'idioma local, cosa que a mi -sóc una asocial tímida- ja m'està molt bé. Ens va presentar la seva banda això sí,i donar les gràcies al final. Ens va regalar vells temes, entre ells, Just like a woman, Like a rolling stone, Blowin' in the wind...que em semblen meravellosos i tots ells interpretats de forma totalment reconeixible. Ell està en plena forma i el mite no em va desil.lusionar!