Avís noves entrades per Email

23 de novembre 2008

mucha 2

Gauguin tocant l'harmònium a l'estudi de Mucha de la Rue de la Grande Chaumière, París, 1895.
Però la meva gran sorpresa ha estat descobrir que Mucha també va ser un gran fotògraf. Va fer servir la fotografia com a eina de composició i té tot un seguit de fotos dels seus viatges pels països eslaus que són una meravella, m'han entusiasmat.
Aquesta fotografia és de quan vivia a París i compartia estudi amb Gauguin. Mucha va comprar un harmònium i va aprendre a tocar-lo, i després una càmara fotogràfica i va començar a fer retrats, d'amics i de models.

mucha

Cartell per a Gismonda, 1894.


L'exposició d'Alphonse Mucha que fan al Caixafòrum és molt, molt interessant. Presenta totes les facetes de l'art de Mucha a partir de quatre grans temes fonamentals, Teatre, Bellesa, Misteri i Modernitat i a partir d'aquí, ens trobem envoltats de sensualitat, elegància, seducció...
Aquest cartell que es veu bastant malament (ho sento!) m'ha agradat molt. És un dels cartells que va fer per la companyia de l'actriu Sarah Bernhardt i que van ser decisius en el desenvolupament de l'Art Nouveau. El 1894 el destí va canviar per a Mucha. Treballava a la impremta Lemercier i el dia de Sant Esteve va arribar el gerent esverat perquè li acabaven de demanar un cartell urgent per al Théâtre de la Renaissance de Sarah Bernhardt. Havia d'estar enllestit l'1 de gener, tots els artistes eren fora. Mucha es va oferir i va fer aquesta creació. El gerent es va horroritzar, estava conveçut que seria rebutjat però el va enviar al teatre i a Sarah Bernhardt li va encantar!Així pot canviar la vida.

15 de novembre 2008

tolstoi

Lev Nikolàievitx Tolstoi.


He anat al Romea a veure Sonata a Kreutzer una obra sorprenent. Música i text s'entrellacen contínuament en una harmonia fascinant. La sonata és una peça preciosa de Beethoven (ja fa anys que estic totalment rendida a la música clàssica) que va inspirar un llibre de Tolstoi que porta el mateix títol. A partir d'aquest llibre i d'un altre que es diu La fuga de Tolstoi, Quim Lecina crea aquesta obra original. Tolstoi ens explica com als 82 anys va decidir fugir de la seva casa, de la seva dona. Es despulla per a nosaltres. Com el so de la música de la Sonata a Kreutzer el va acompanyar tota la vida, especialment durant la fugida.
Però el que m'ha encantat han sigut unes paraules de Tolstoi recollides en el programa, "...per viure honradament és necessari rompre's, confondre's, lluitar, equivocar-se, començar i abandonar, i començar de nou i de nou abandonar, lluitar eternament i patir privacions, La tranquil.litat és una baixesa moral...". Les necessitava.