Avís noves entrades per Email

26 de setembre 2012

Mona

 Em va agradar moltíssim Projecció, la mostra de l'artista libanesa de família palestina i exiliada a Londres des de 1975, Mona Hatoum, que vaig poder veure a la Fundació Miró. La seva primera exposició monogràfica a Barcelona. Una dona compromesa, artística i políticament.

                                                   Suspended, 2011.

 Un conjunt d'instal.lacions, fotografies, escultures que ens porten al seu món. Un art poètic i polític.
A Suspended 35 gronxadors tallats amb mapes de diferents ciutats del món (em va divertir molt identificar-les!) ens fan pensar en la inestabilitat i fragilitat del món, dels seus habitants i les seves migracions.El desequilibri i la precarietat però també les ganes de viure, de gronxar-nos lliurement.

                                                          Web, 2006.

Aquesta obra em va encantar. Una fina i etèria xarxa de boles de cristall penjant del sostre. Preciosa.I molt suggerent com tota la seva obra.
                                                      Cube (9 x 9 x 9), 2008.

La simetria del seu cub contrasta amb el filferro usat creant una sensació de dolor, de crit. Optical art amb tots els seus efectes visuals. I és que Mona Hatoum usa diferents materials, vidre, sorra, terra, filferro...per transmetre millor la seva idea. Per fer-nos arribar també la sensació.


                                              Hanging Garden, 2008.
La barricada orgànica instal.lada al pati de la Fundació.Art que va mutant mentre les llavors van creixent en els sacs. Obra doncs vinculada al Land Art i que ens fa pensar en tots els conflictes del planeta. 

                                                     Turbulence, 2012.

Aquesta obra va ser feta expressament per a aquesta exposició. Una catifa de bales de cristall, caniques, plena de reflexes i de nou d'inestabilitat, de turbulències però d'una gran bellesa. Esplèndida Mona Hatoum.

18 de setembre 2012

lectures

Lectures d'estiu. Aquest estiu l'he passat llegint, nedant i poca cosa més. Però han sigut unes lectures que m'han agradat molt.

13 de setembre 2012

casa

La casa que vull. La casa que vull, que la mar la vegi i uns arbres amb fruit que me la festegin... Aquest preciós poema de Salvat-Papasseit l'he tingut en la ment mentre he viscut, relaxada, feliç i totalment desconnectada de tot, en una casa com la que voldria, algun dia.
I és que a vegades les coses surten molt bé i per algunes misterioses connexions els desitjos es compleixen. A l'abril de 2011 passejant per l'illa vem veure aquesta casa (tancada això sí!) i ens va agradar moltíssim. Vem pensar que era la casa que volíem. Encara no sé com, vaig acabar descobrint que era possible llogar-la , i gràcies a un feeling molt màgic amb la propietària hi vem acabar arribant.
Quina preciositat de casa! Una casa molt antiga, rehabilitada amb molt respecte, amb un "jardí" molt formenterenc i una vista esplèndida, el far, el mar...un lloc especial. Molt solitari. Calma absoluta.
Quin luxe esmorzar, dinar, fer els deures aquí...I llàstima que no pugui transmetre l'olor. L'olor del meu racó de món preferit.
Els meus coixins estimats. Moltes estones de meditació, de lectura. Alçant els ulls per veure el paisatge esplèndid.
La biga budista. Aquestes magnífiques bigues velles de savina recuperades com a prestatges. Aquesta fins i tot amb el record dels temps hippies, fascinants aquí a La Mola.
La petita terrasseta de la part oest.
Tot, absolutament tot, coïncidia amb els nostres gustos. Un feeling brutal!
La bellesa de les coses senzilles.
Va ser un enamorament apassionat. I unes vacances esplèndides!

El camí fins a casa.
La veritat és que encara estic enyorada. La tornada aquest any ha sigut com una bufetada a la realitat.
Les nostres companyes de casa. Hi tornarem. Ara ja ens hem trobat...