Em va agradar moltíssim Projecció, la mostra de l'artista libanesa de família palestina i exiliada a Londres des de 1975, Mona Hatoum, que vaig poder veure a la Fundació Miró. La seva primera exposició monogràfica a Barcelona. Una dona compromesa, artística i políticament.
Un conjunt d'instal.lacions, fotografies, escultures que ens porten al seu món. Un art poètic i polític.
A Suspended 35 gronxadors tallats amb mapes de diferents ciutats del món (em va divertir molt identificar-les!) ens fan pensar en la inestabilitat i fragilitat del món, dels seus habitants i les seves migracions.El desequilibri i la precarietat però també les ganes de viure, de gronxar-nos lliurement.
Aquesta obra em va encantar. Una fina i etèria xarxa de boles de cristall penjant del sostre. Preciosa.I molt suggerent com tota la seva obra.
La simetria del seu cub contrasta amb el filferro usat creant una sensació de dolor, de crit. Optical art amb tots els seus efectes visuals. I és que Mona Hatoum usa diferents materials, vidre, sorra, terra, filferro...per transmetre millor la seva idea. Per fer-nos arribar també la sensació.
La barricada orgànica instal.lada al pati de la Fundació.Art que va mutant mentre les llavors van creixent en els sacs. Obra doncs vinculada al Land Art i que ens fa pensar en tots els conflictes del planeta.
Aquesta obra va ser feta expressament per a aquesta exposició. Una catifa de bales de cristall, caniques, plena de reflexes i de nou d'inestabilitat, de turbulències però d'una gran bellesa. Esplèndida Mona Hatoum.
