Avís noves entrades per Email

27 d’abril 2011

17 d’abril 2011

they dance alone



Fa una setmana vaig anar al Lliure de Gràcia a veure Dues dones que ballen, escrita per Josep Maria Benet i Jornet- a parer meu la seva millor obra amb Testament i Olors- i dirigida per Xavier Albertí. Pell de gallina. Una obra molt emotiva, d'aquelles que t'omplen els ulls de llàgrimes, per la seva duresa, la seva tendresa, el seu humor càustic...Dues interpretacions sublims, tant la d'Anna Lizaran-estic quasi convençuda que el paper va ser escrit per a ella, i que pel meu gust es passa d'histriònica, la recordo fa uns setze anys insuperable a Quartet de Heiner Müller, ara la trobo una mica passada de voltes, tot i així una gran artista i Alícia Pérez, immensa també. Una obra absolutament meravellosa i que m'ha portat de nou a la memòria la cançó de Sting They dance alone que em va emocionar en el mític concert d'Amnistia al Camp Nou el setembre de 1988. Que lluny queda ja tot, menys les emocions i els records.

12 d’abril 2011

rússia

Rússia a la meva vida. Març ha sigut un mes rus. Vaig anar a veure Les tres germanes de Txékhov al Teatre Lliure, obra dirigida per Carlota Subirós. Un text que em va semblar meravellós, i que vaig trobar molt actual, tot i haver passat més d'un segle, en el nostre present de crisi econòmica i de valors. El somni de Moscou, d'un futur millor que no arribarà, unes vides buides, sense sentit, que no saben com omplir-se. Una obra que emociona. L'escenografia molt lleugera, les actuacions àgils i brillants.

I seguint amb Rússia, vaig anar al TNC a veure Un mes al camp de Turguénev. Amb una Sílvia Bel esplèndida, com sempre diria jo, en una comèdia trista, lluminosament trista, com diu el seu director Josep Maria Mestres. Però molt captivadora. Amors, desamors, la noblesa russa vivint el seu moment de glòria, i amb la música inèdita de Lluís Llach. No és un text com el de Txékhov, però el muntatge i l'obra em van agradar força.
I per acabar el meu mes rus, vaig llegir El doctor Zhivago de Borís Pasternak en la primera edició traduïda directament del rus al castellà. Una meravella. I per cert, bastant diferent de la pel.lícula!