Avís noves entrades per Email

25 de juliol 2008

dissidances

Coup de foudre a la meva vida! M'he enamorat de la Nancy Spero. He vist la seva retrospectiva al Macba, la primera de la seva obra, que va des dels seus inicis fins a les últimes peces i m'ha entusiasmat. La Spero és pionera de l'art feminista, artista i activista i la seva carrera continua sent un exemple de compromís polític, social i cultural. Feia temps que no connectava tant amb un artista. A més la trobo guapíssima als seus 82 anys. Em rendeixo totalment davant la capacitat creadora dels artistes, els envejo profundament. M'he de conformar amb la meva petita creació humana de 3 anys, sento que és l'única cosa que em fa sentir creativa.

24 de juliol 2008

bruni

M'agrada la música de la Bruni. He escoltat molt els seus dos anteriors cd's (sí, també m'agrada força el segon!) i aquest tercer serà segurament una de les bandes sonores del meu estiu. M'ha sorprès molt gratament i últimament l'escolto contínuament. M'agraden les paraules i la música.
I estic totalment enganxada a la cançó "la possibilité d'une île", ha musicat un poema de Houellebecq (optimista!), preciosa. El seu francès em gronxa i em retorna a la meva infància, no deixa de ser la llengua en la que vaig aprendre a llegir, a escriure, a crear els primers i dolentíssims poemes. Cada cop veig més clar tot el que ens marca la infància i com tot retorna tot i que hem intentat fugir.

23 de juliol 2008

ukiyo-e

36 vistes del mont Fuji. Primera vista. Sota la gran onada de Kanagawa
Hokusai (1829-1833)

He anat a la Pedrera a veure l'exposició sobre ukiyo-e, paraula que designa l'estil de dibuix d'aquesta escola que podem traduir com "escola del món vivent o de la vida tal com ens passa per davant dels ulls, o de totes les coses que veiem..."o de forma més poètica "viure tan sols el moment present, lliurar-se en cos i ànima a la contemplació de la lluna, de la neu, de la flor del cirerer..."Sensualitat a dojo. M'ha agradat retrobar la sèrie de Hokusai sobre les vistes del mont Fuji i concretament aquesta de l'onada que em va semblar preciosa quan estudiava les influències del gravat japonès a l'Impressionisme. I és que tot i que a l'exposició no ho explica, recordo que em va frapar molt saber que els japonesos embolicaven els paquets de te amb gravats i així aquest art es va fer popular a Europa i va fascinar als impressionistes.

14 de juliol 2008

sasha waltz



Dissabte em vaig reconciliar amb la humanitat. Vaig anar a veure l'espectacle Dido & Aeneas que ha muntat la coreògrafa Sasha Waltz. Absolutament meravellós, feia anys que no veia un espectacle així, a mesura que avançava m'anava emocionant per tanta bellesa, flotàvem tots extasiats. Encara em sorprenc quan veig que hi ha persones que són capaces de crear sentiments tan intensos...He tornat a creure en la gent.

10 de juliol 2008

paradís

En el meu paradís no hi hauria gent. Sóc rata de ciutat però necessito descansar de gent, de massa, aïllar-me una mica per tornar amb força. Mai havia sentit tanta necessitat d'espai vital!

04 de juliol 2008

ingrid

M'he emocionat molt amb l'alliberament de l'Ingrid Betancourt i m'ha sorprès moltíssim la seva fortalesa mental i física. He pensat que deu ser cosa del nom...i és que la meva admirada Ingrid Bergman també va ser una lluitadora, va créixer orfe de pares, va escandalitzar el món enamorant-se d'un director de cinema i quedant-se embarassada d'ell mentre era casada i mare
d'una filla. Fou declarada "persona non grata" als Estats Units per aquest motiu. Preciosa, elegant i intel.ligent fins al final. Morí el dia del seu aniversari. Sempre ens quedará l'Ingrid!