Avís noves entrades per Email

29 de juny 2015

jessica lange

 Que preciosa em semblava la Jessica Lange quan jo era una adolescent. Bona actriu, dona interessant i ara, fotògrafa fascinant. Vaig anar a veure la seva exposició Unseen a l'Arts Santa Mònica. Fotografies plenes de bellesa, de poesia, de viatges que van mostrant el moviment de la vida. Em van agradar molt.
 I aquesta fotografia em va frapar moltíssim, va ser com un mirall, perquè m'assemblo o m'assemblava  (els anys passen!) a la noia reflectida. Una altra jo a Minnesota, retratada per Jessica Lange. No suporto que em facin fotografies, un suplici en aquesta època tan multiretratada, plena de fotos basura com en dic jo, no pensades…però si em retratés la Lange segurament em deixaria, per veure quin instant captava, com em veuria. Jo em vaig veure en aquesta noia.
"Jessica Lange fa visible el moviment de la vida". Blancs i negres magnífics. Imatges suggerents, sense argument ni guió. Sense peu de foto, per això no he posat títols ni dates, són coses que veig va dir l'artista a la comissària de l'exposició. 

22 de juny 2015

teatre

Avui he comprat els abonaments de teatre per la propera temporada. Malgrat que darrerament estava, una mica, saturada d'obres i de representacions. De fet el meu Grec d'enguany serà molt tranquil, molt seleccionat al meu gust i sense fer concessions. Però les noves programacions pel curs 2015/2016 m'han engrescat i fet sentir, de nou, la palpitació teatral. I he de dir que les dues últimes representacions del curs que he vist m'han agradat, i molt!
Incerta glòria de Joan Sales, que sí! finalment estic llegint i gaudint, dirigida per Àlex Rigola, director que segueixo i que em solen agradar molt les seves interpretacions literàries. Aquesta és una obra complexa d'adaptar, però que per a mi, resol molt bé. Alguns moments millors que altres. Esplèndid el segon acte, les cartes de Trini, lleugeres, íntimes…I tota la brutalitat de la Guerra Civil, la desesperació, els conflictes interns dels personatges, una radiografia de les emocions humanes...
Entremeses de Cervantes en la versió del Teatro de la Abadía, dirigida per José Luis Gómez. Una meravella. Una obra que es va representar fa 20 anys, als inicis de La Abadía i que ara, per sort, s'ha reposat i ha fet gira.Una festa, un cant a la joia, a la llengua, a la dicció, a la música, esplèndida, interpretada a escena per un instrumentista que ens marca els sorolls, de la pluja, de les portes, dels cants…Un escenari, quasi nu, presidit per un arbre al voltant del qual, els ocells, la primavera, els comediants, Cervantes i els seus entremeses divertidíssims, lleugers…Teatre amb majúscules, molt plaent.

09 de juny 2015

aigua

 Aigua. Sóc signe d'aigua, és el meu element. Aquest any, cosa estranya en mi, ja m'he banyat al mar, a la primavera!, acostumo a fer els primers banys de l'any els dies del solstici d'estiu. I he vist Aguas tranquilas de Naomi Kawase. M'ha agradat molt aquesta reflexió sobre la vida i la mort, sensacions que associo a l'aigua del mar, un lloc que em porta a pensar-hi. I el Japó, les tradicions i la modernitat, la bellesa de les cases, dels futons, l'elegància de menjar amb "palillos", el poder de la Natura, que em persegueix, els arbres, el mar, els cicles vitals, el despertar de l'adolescència a la vida, el viatge de la vida, que culmina amb la mort. La mort tranquil.la, esperada o violenta, inesperada.
 I encara m'ha agradat més Mandarinas de Zaza Urushadze, un cant pacifista, ple d'humanisme, d'ètica, al voltant de la guerra de Georgia, a inicis dels anys 90, la guerra dels cítrics pels protagonistes. Guerra que va afectar, i molt!, als estonis que vivien a la zona. Una meravella. La llum, les interpretacions, els diàlegs, els silencis…La calma, la serenitat que dónen els anys, i les emocions/passions, amors/odis dels combatents. M'ha colpit molt.
I per acabar aquest post cinèfil, Güeros d'Alonso Ruizpalacios, una interessant road movie mexicana, que sí, recorda a Jim Jarmusch, rodada en blanc i negre, com l'última d'Arturo Ripstein. 
La joventut i la seva educació sentimental, el viatge a la recerca d'un cantant de rock, Los detectives salvajes de Bolaño entra en la meva ment!, les vagues universitàries d'un Mèxic classista, els vicis i les virtuts de la joventut. Quin plaer el cinema!