Avís noves entrades per Email

16 de febrer 2016

crueltat

 M'inquieta trobar tanta bellesa en la crueltat, en imatges o situacions cruels. Quina meravella el Macbeth de Justin Kurzel! Magnífica adaptació d'un dels meus clàssics preferits de Shakespeare. Abans de veure la pel.lícula vaig pensar, que valent atrevir-se a fer-ne una nova versió després d'Orson Welles, Kurosawa i Polanski. Sort que ho ha fet. Absolutament preciosa, amb una fotografia excepcional, la llum, el color, sentint totes les sensacions possibles. Quina bellesa en les batalles ralentitzades, plenes de crueltat i de plasticitat. I Michael Fassbender, un Macbeth místic i terrenal, poderós i fràgil. I Marion Cotillard, esplèndida Lady Macbeth, quin gran personatge ens va deixar Shakespeare! I les bruixes, en les brumes del paisatge, marcant el destí. Impressionant.
 Brutal i plena de crueltat, El hijo de Saúl, òpera prima de László Nemes, premi del Jurat de Cannes. Un cop de puny a l'estómac. Duríssima aquesta nova mirada a l'holocaust, que em va fer pensar que La llista de Schindler semblava light. Trepidant l'ús del format quadrat, asfixiant, introduïnt-nos dins d'Auschwitz, en el més profund i més cruel dels camps de concentració. Sense poder escapar-nos. Atrapats com l'home protagonista, víctima i botxí, un presoner encarregat de conduir els altres presoners a les càmares de gas i després als crematoris. Un treball increïble de l'actor Géza Röhrig. I la recerca d'una moral, d'un sentit a la vida dins la inhumanitat.
Ejecución con niño, Andrzej Wróblewski, 1949.
I El hijo de Saúl em va fer pensar en Wróblewski, un artista que vaig poder veure el passat novembre a Madrid (sí! hi vaig retornar, com havia promès). Malgrat que l'excusa del viatge d'un dia era la retrospectiva de Munch, em va fascinar aquesta de l'artista polonès Andrzej Wróblewski, la primera que es fa fora del seu país. Verso/ Reverso al Retiro, al Palacio Velázquez, que forma part del Museu Reina Sofía. 
Wróblewski, un dels grans artistes polonesos del segle XX, que va morir amb només 29 anys en un accident de muntanya. Les seves pintures a doble cara, per motius econòmics, oscil.laven entre l'abstracció i la figuració. Wróblewski també va pintar l'horror de l'ocupació nazi, i em va impactar molt. Convençut que l'art pot canviar el món, com jo. El món i la seva crueltat.