Avís noves entrades per Email

30 de novembre 2011

ballets

Serge Lifar i Alexandra Danilova a Appolon musagete, 1928.

Tots els amants de la dansa podem gaudir d'una magnífica exposició al Caixafòrum sobre Els Ballets russos de Diaghilev. Ara fa cent anys que aquest rus ambiciós i de gran personalitat va crear els Ballets russos, que van revolucionar el món artístic a inicis del segle XX.
Vestuaris, cartells, fotografies, maquetes, programes, documentals...tot ens ajuda a reviure l'esprit Diaghilev, que va renovar el llenguatge visual, la coreografia i l'escenografia, i el llenguatge musical. Va reduir la dansa al cos humà com a mitjà per expressar històries i emocions.
Vestuari per Le train bleu. Chanel, 1924.

Coco Chanel, gran amiga de Diaghilev, va col.laborar amb els seus ballets dissenyant diversos vestuaris. Aquest em va encantar, tot i tenir quasi 90 anys el trobo ultra chic, moderníssim.
Diaghilev vivia en habitacions d'hotel, com la Mademoiselle, però va fer de la companyia una gran família.
La Molinera, Picasso, El sombrero de tres picos, 1920.

Els Ballets Russos es van refugiar a Espanya entre el 1914 i el 1918, durant la Primera Guerra Mundial. Van actuar a Madrid i Barcelona i van fer una gira pel país. Van retornar diverses vegades durant la dècada dels 20. Sert, Gris, Miró o sobretot Picasso, van col.laborar amb Diaghilev, dissenyant decorats i vestuari. També Falla que amb el seu El sombrero de tres picos va captivar el públic europeu.
Sortint de l'exposició em vaig comprar aquest llibre El aire de Chanel de Paul Morand, un recull de les converses entre l'escriptor i la dissenyadora, on ella explica gran part de la seva vida. Escrit com un monòleg dels records de Chanel. Molt interessant, llàstima que per a ella "los catalanes nunca mantienen buenas relaciones con el gobierno de Madrid, sea el que sea." Va clissar a la majoria del país. Mademoiselle dixit.

26 de novembre 2011

olors

Preciosa l'escenografia de Max Glaenzel per Una vella, coneguda olor l'obra de Benet i Jornet que dirigeix Sergi Belbel al TNC. Una obra que té quasi 50 anys, que fa olor de patis, de sabó, de Raval, de penúries, de xafardeigs i somnis...Brillants actuacions (m'encanta com sempre Mercè Arànega) d'un món de dones fortes que educaven de manera masclista als fills i que m'ha fet pensar en el neorealisme italià.

07 de novembre 2011

tintin

Fa una setmana vem anar tots tres, la petita família, a veure el Tintin de Spielberg. Jo, amb molts dubtes, sóc una entusiasta dels àlbums de Tintin- durant molt temps amb el Sergi jugàvem a examinar-nos mútuament sobre el món del personatge d'Hergé-, i tenia por de sentir una gran decepció. Doncs malgrat l'evident americanització de la història, em va agradar força. I això que és una adaptació totalment lliure de El secret de l'Unicorn que Spielberg barreja amb El cranc de les pinces d'or i amb escenes sorgides de la seva fantasia, que recorden clarament a Indiana Jones. Però és una pel.lícula espectacular, feta amb molt respecte pel personatge! A la nostra sessió, completament infantil, es va acabar amb un gran aplaudiment!
Això sí, no li perdono que no surti el meu personatge preferit, el Professor Tornassol que precisament apareix per primera vegada a El tresor de Rackham el Roig, la segona part de
El secret de l'Unicorn també present en algunes escenes de la pel.lícula!

04 de novembre 2011

lucrecia

Marcos Ordóñez, en un article recomanant amb entusiasme La violación de Lucrecia, calificava a Núria Espert de pantera. Ho trobo encertadíssim. Contemplant l'obra jo només pensava en la paraula elàstica. Grandiosa Núria Espert. L'havia vista en altres ocasions però mai tan immensa, tan continguda i alhora tan entregada. I a la seva edat...aguantar tot el pes de l'obra, representar tots els papers, dominar l'escena amb agilitat...és un autèntic regal. Tota la força de Shakespeare en una actriu en estat de gràcia.