Avís noves entrades per Email

15 de setembre 2010

dilluns

Vaig néixer un dilluns. La meva filla també, com la Patti Smith i el Robert Mapplethorpe. Nascuts en dilluns és el primer capítol de Just kids-Éramos unos niños- l'autobiografia emocionant que he llegit aquest estiu , una declaració d'amor a la vida, un cant a l'amistat tan intens que m'ha enganxat completament. D'una sinceritat brutal, la reina del punk ens fascina amb el seu amor per la ciutat, NY, i per Mapplethorpe el gran fotògraf que va ser el seu company de vida, amic, amant, còmplice, protector, germà...
Ja vaig explicar en un altre post la meva admiració per la Patti Smith, poeta, cantant, dibuixant, ARTISTA...després de llegir el llibre em confesso completament enamorada d'aquesta dona.
Emoció intensa...tens la sensació que acabes coneixent-los i al final plores per la mort de Robert i t'emociona compartir haver nascut un dilluns com ells.
(...)Je ne parlerai pas, je ne penserai rien:
Mais l'amour infini me montera dans l'âme,
et j'irai loin, bien loin, comme un bohémien,
Par la Nature, heureux comme avec une femme.
Sensation,1870. Arthur Rimbaud.
Un petit regal per la Patti Smith que sent devoció per Rimbaud, un poeta que a mi també em fascina.

09 de setembre 2010

sublim


Sublim adj. Que desperta una emoció pregona per la seva altíssima bellesa, immensa grandesa, per quelcom que ultrapassa la comprensió humana.
Aquesta és l'única paraula que trobo per definir Iphigenie auf Tauris que vaig veure dimarts al Liceu, l'òpera dansa que va dirigir i crear coreogràficament Pina Bausch el 1973 i totalment present espiritualment en els seus ballarins, els components de la Tanztheater Wuppertal.
Pina Bausch va situar els cantants en llotges, mentre que l'escenari era ocupat totalment per la dansa. Una meravella, plena de poesia, de màgia, de bellesa exultant, d'emoció vibrant...de pell de gallina. Vaig sortir pensant que la vida val la pena només per veure una cosa així.

06 de setembre 2010

capote

Estiu Capote. A Palamós fan una ruta per commemorar el 50è aniversari de l'arribada de l'escriptor. Fem el passeig literari basat en les vivències quotidianes de Truman Capote. Durant tres temporades ell i el seu company Jack Dunphy van viure a Palamós entre 1960 i 1962. Aquí va escriure A sang freda. A la Costa Brava buscava espais tranquils, lluny de les festes de Manhattan on concentrar-se i seguir un horari de treball.
Els dies següents em vaig llegir L'home dels pijames de seda de Màrius Carol que tot i que la seva escriptura és excessiva, barroca i embafadora em va agradar la idea,i malgrat algunes errades que detecto com a néta de palamosins, els "cotilleos" literaris em van.
La ruta literària acabava a l'Hotel Trias-on va arribar Capote-amb un dry martini, que a aquelles hores-abans de sopar-i amb l'estómac buit em va cremar per dins. Em falta molta cultura alcohòlica!