Avís noves entrades per Email

26 de juliol 2011

freud

Aquest és un juliol trist. Trist per les meves circumstàncies vitals i trist en notícies. Ha mort Lucien Freud, un grandíssim pintor a qui admiro profundament. Fa uns dies vaig veure aquesta fotografia, cedida pel Centre Pompidou, i em va fascinar. Desprèn una força brutal, i decididament em faig gran perquè la trobo plena d'erotisme i sensualitat.
Autoretrat. Lucien Freud,

Nét del psicoanalista, la seva pintura figurativa és intensa, plena de vitalitat i de veritat. Tot i haver nascut a Berlín es va convertir en ciutadà britànic, i per a mi, ell i Bacon, membres de l'Escola de Londres, són els dos grans pintors anglesos del segle XX. Espero amb ànsia una futura retrospectiva seva programada al Prado. Grandiós Lucien Freud!

19 de juliol 2011

esperpento

Fascinant Luces de Bohemia de Valle-Inclán dirigida per Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya. Fa 24 anys que vaig llegir el llibre, a l'institut, i em segueix semblant un text imprescindible, fins i tot actual!. Ens ha entusiasmat el muntatge i m'he enamorat de nou, de Valle-Inclán, creador d'aquest esperpento brutal! Les imatges més belles poden ser grotesques en un mirall còncau...I m'ha emocionat profundament sentir La poesía es una arma cargada de futuro de Celaya que va musicar Paco Ibáñez i que forma part de la banda sonora de la meva vida en un disc gravat l'any del meu naixement a l'Olímpia de París i que escoltem sovint a casa. Sembla que formi part de l'obra. Emoció al màxim.