Avís noves entrades per Email

23 de maig 2009

ivanov


Avui hem anat al Círcol Maldà a veure Molts records per a Ivanov escrita, dirigida i interpretada per en Pep Tosar. Hem sortit entusiasmats. L'obra és boníssima, les interpretacions meravelloses, la sala una passada. El Círcol és una sala petita, com un menjador on els actors actuen per a tu. M'ha semblat ben bé una reunió familiar. Cadires de tota mena disposades en unes cinc fileres i els actors a tocar, explicant-te una història que m'ha emocionat i amb moltíssimes reflexions totalment adients pel nostre moment vital particular.
El que sembla impossible és que aquesta obra fos sistemàticament rebutjada, tant pel Lliure (no ho puc entendre, enveges potser?) com pel TNC. Però el Tosar donant-nos una lliçó de tenacitat i de reptes que s'aconsegueixen, ha tirat endavant el projecte muntant aquesta petita joia que és el Círcol Maldà.

17 de maig 2009

nostàlgia


Aquesta setmana he quedat molt tocada amb la mort de l'Antonio Vega. He sentit una nostàlgia immensa, pel temps que passa, per les il.lusions perdudes. Era una persona d'una gran sensibilitat, silenciós, poeta, amb una mena de tristesa que el feia fascinant. He recordat el meu primer viatge al Madrid de la movida, quan tenia 13 anys i semblava que tot estava esclatant. La seva cançó Chica de ayer, que em va acompanyar en moltíssims moments de la meva joventut, en El sitio de mi recreo, en Se dejaba llevar por ti...En tota aquesta generació que van caure en la innocència i van descobrir massa tard la brutalitat del món. I en tot el que ha vingut després que no ha sigut res més que desil.lusions. Segueixo pensant que els artistes de veritat són els únics lliures en aquesta vida, la resta estem atrapats en un estil de vida que és un pal.

09 de maig 2009

lorca

La casa de Bernarda Alba. Direcció, Lluís Pasqual.

M'agrada moltíssim Lorca. Des de sempre, i tinc una predilecció per La Casa de Bernarda Alba.
Avui he anat a veure l'esplèndid i fidelíssim muntatge que ha fet de l'obra Lluís Pasqual al TNC.
Nomès un però, Núria Espert no és la Bernarda que m'esperava. L'he trobada molt poc creïble o potser és una interpretació diferent, vull dir que no es veu la dona forta, dominant, que ens ha de fer por, tal com interpreto que va escriure Lorca. La seva és més humana, dèbil,reprimida, potser massa vella...La veritat és que em quedo amb la increïble Maria Jesús Valdés que vaig veure al muntatge del Bieito ara fa 10 anys i que em va fascinar fent duet amb la Julieta Serrano. I també prefereixo les interpretacions de la Irene Gutiérrez Caba i la Florinda Chico a la pel.lícula que va fer el Mario Camus de l'obra.
Tot i la meva petita decepció amb l'Espert i la Sardà que m'ha agradat més, tot i que ja he dit que prefereixo les altres versions, val molt la pena. No deixen de ser dues grans actrius i la resta de protagonistes estan meravelloses. I l'obra em segueix provocant una emoció intensíssima.