Aquesta setmana he quedat molt tocada amb la mort de l'Antonio Vega. He sentit una nostàlgia immensa, pel temps que passa, per les il.lusions perdudes. Era una persona d'una gran sensibilitat, silenciós, poeta, amb una mena de tristesa que el feia fascinant. He recordat el meu primer viatge al Madrid de la movida, quan tenia 13 anys i semblava que tot estava esclatant. La seva cançó Chica de ayer, que em va acompanyar en moltíssims moments de la meva joventut, en El sitio de mi recreo, en Se dejaba llevar por ti...En tota aquesta generació que van caure en la innocència i van descobrir massa tard la brutalitat del món. I en tot el que ha vingut després que no ha sigut res més que desil.lusions. Segueixo pensant que els artistes de veritat són els únics lliures en aquesta vida, la resta estem atrapats en un estil de vida que és un pal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada