Avís noves entrades per Email

27 d’octubre 2012

artista

 El artista y la modelo de Fernando Trueba és una pel.lícula d'una gran bellesa. Escrita juntament amb Jean-Claude Carrière ( a qui segueixo últimament a Amb filosofia i que per a mi és el millor del programa!) em va fascinar. La bellesa de l'art, de la natura, de la vida, la bellesa entre l'horror de la guerra, de la crueltat del temps.
 Preciosa la fotografia en blanc i negre. Magnífics Jean Rochefort i Aïda Folch, el pintor i la model. La joventut i la vellesa. La vida i la mort. Pot recordar subtilment a La belle noiseuse de Jacques Rivette. Per cert, vaig saber reconèixer a Maillol en l'artista.
 I vull remarcar unes secundàries meravelloses. Claudia Cardinale i Chus Lampreave. La Cardinale il.lumina qualsevol moment i dóna força i emoció al seu paper de dona de l'artista.I totes fantàstiques parlant en francès, Trueba l'ha rodada en aquesta llengua.
                                         El pintor i la model. Picasso, 1963.

El tema de l'artista i la seva model és un dels grans temes de la història de l'art. Picasso en va fer nombroses versions. Art que parla d'art, com la pel.lícula de Trueba. L'art  que ens ha de redimir. Ara més que mai.
                                      Matisse i model. Brassai, 1939.

I acabo amb aquesta meravellosa fotografia de Brassai on Matisse dibuixa la seva model. Matisse que va dir Mis modelos, figuras humanas, no son solamente las comparsas de un decorado. Son el tema principal de mi trabajo. 
Fascinant Trueba. I fascinant una frase que diu l'artista Quan un comença a entendre les coses és l'hora de marxar...

16 d’octubre 2012

sentiments

 Aquest últim mes he vist unes pel.lícules que giren al voltant dels sentiments. The deep blue sea de Terence Davies imprescindible. Poesia pura i visual. Preciosa, elegant, sutil i trista. És una versió d'una obra de teatre de Terence Rattigan, de fet em va semblar una pel.lícula teatral plena de bellesa. Rachel Weisz immensa, en una interpretació que passarà a la història, absolutament meravellosa.Tota la complexitat de l'amor, de la passió, dels sentiments...una il.luminació suau, íntima i càlida, els pubs, l'olor de cervesa, la tristor de la postguerra. I he après que Between the devil and the deep blue sea és el nostre Entre l'espasa i la paret...
 Bonsái, la pel.lícula xilena de Cristián Jiménez també parla de sentiments i d'amor. I d'amor a la literatura també. I de Proust, i de la pèrdua, i de la necessitat d'expressar-se, de crear. I també és trista.
Una història d'amor, llibres i plantes.
I em va agradar força doncs em vaig comprar el llibre en què s'ha basat la pel.lícula. Bonsái d'Alejandro Zambra, un conte llarg, irònic que l'autor defineix com una historia liviana que se pone pesada. Molt interessant.
 To Rome with love és la comèdia lleugera de Woody Allen sobre Roma. Res d'especial, però Woody Allen és sempre Woody Allen i passem una estona divertida. En aquest cas cap tristor però sí sentiments i reflexions pròpies del cineasta. M'hagués agradat més que Roma tingués més protagonisme, ens deixa unes quantes postals però podrien ser de qualsevol altra ciutat i em quedo amb que per Woody Allen Monica és un nom sexy...
I potser tants sentiments i reflexions sobre l'amor m'han portat a rellegir aquests dies L'amant de Marguerite Duras. Un llibre esplèndid ple de desigs, de sentiments i d'escriptura.