Fa una setmana vaig poder veure la magnífica exposició que va fer el Macba sobre John Cage L'anarquia del silenci. Em va fascinar. Anàvem obrint les "gàbies"(jugant amb el seu cognom) que ell va anar obrint en la seva vida. Cage que havia nascut a Los Angeles es va traslladar a Nova York a principi dels anys quaranta. L'exposició arrencava amb les peces de percussió dels anys 30, quan introdueix sons insòlits amb l'ús d'"instruments" gens ortodoxos. Va crear música per a la dansa, separada de l'espai de la dansa, cada una anava pel seu cantó.
Als anys quaranta inventa el piano preparat, inserint tota mena d'objectes entre les cordes del piano, creant nous sons i "fent trontollar un dels puntals de la cultura burgesa".
Més tard, inspirat en les filosofies orientals usa el mètode de l' I Ching xinès per fer tota una sèrie de composicions basades en l'atzar.
Vaig poder veure també la partitura de la coneguda obra 4'33'', la seva composició silenciosa, una fita del segle xx. Amic de Duchamp, de Rauschenberg, connectat amb els artistes del grup Fluxus, amb Warhol, Cage anirà experimentant com ells però sempre des de la vessant de la música. Transgressor, intel.ligent, valent, obre una altra gàbia quan deixa la seva dona per aparallar-se amb el ballerí i coreògraf Merce Cunningham. Una de les exposicions de l'any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada