christina

Divendres vaig anar a l'Auditori al concert de la Christina Rosenvinge, a qui segueixo des de fa molts anys. Presentava La joven Dolores el seu últim disc, que és una autèntica meravella, i que escolto sovint tant a casa com pel carrer. A més jo vaig tenir la sort de pujar en un dels últims viatges de la joven Dolores, i fins i tot marejar-m'hi entre verdures, era el vaixell que unia Eivissa amb Formentera, abans de la massificació dels ferrys ràpids. Hi ha un lligam comú amb l'illa que ens apassiona. L'illa que l'ha ajudada a escriure un àlbum magnífic, ple de poesia. La Christina Rosenvinge és fascinant, ella, la seva música, la seva presència...només entrar en escena, sentim un oh! d'admiració, és guapíssima-superlativament-una preciositat de dona, una dona ferida en el terreny sentimental, com ella ens confessa en les lletres del seu disc i ens reafirma afirmant-nos "volia subtitular el disc todos los hombres son unos cabrones menos mi hermano." Les belleses angelicals també pateixen per amor!