gelabert

Em va agradar moltíssim el nou espectacle de Cesc Gelabert V.O.+ . Estrena tres solos i interpreta peces antigues que ha revisat. Una ullada al passat des d'un present que mira cap el futur. Un espectacle brillant, elegant...abans de cada solo, el ballarí es dirigeix a nosaltres per explicar-nos què farà, quina música és, què cerca en la dansa. Notem el seu esforç mentre beu aigua-que ens brinda!-, s'eixuga amb la tovallola. Aquesta relació amb el públic em va encantar.

I què dir dels solos? Absolutament magnífics. Des de Preludis amb música de Mompou, Al Capone amb música disco de Prince Buster All Stars, Enyor una sardana de Lamote de Grignon,
la sensualíssima My funny Valentine, Lágrimas negras, fins a Bach interpretat per Pau Casals.
I Gelabert, en forma, elàstic, magnífic.