delacroix

Dones d'Alger a les seves habitacions, 1834.

És sempre un plaer poder veure les Dones d'Alger de Delacroix i encara més si vénen a visitar-nos a Barcelona. Les vaig poder tornar a veure al CaixaForum a la retrospectiva sobre Delacroix, el gran pintor del romanticisme. Una gran exposició, la més gran sobre l'artista que s'ha fet mai en el nostre país. Em va agradar moltíssim l'apartat dels records del seu viatge a Marroc.

Casament jueu al Marroc, 1841.

El 1832 Delacroix va participar en una expedició diplomàtica francesa al nord d'Àfrica, visitant també ciutats andaluses. El seu quadern de viatge va quedar ple d'apunts del natural, d'aquarel.les...Aquest viatge li va proporcionar multitud de temes, d'inspiració, de llum, de sensualitat.

Autoretrat amb armilla verda, 1837.

Delacroix va realitzar tres autoretrats, per sort tots presents en l'exposició. Aquest em sembla fantàstic.
Els Natchez, basada en Atala, 1823-1835.

De 1820 a 1830 Delacroix s'inspira en el món de la literatura. Intenta reflectir totes les emocions que troba en la lectura. Dante, Cervantes,Goethe, Walter Scott o Chateaubriand autor de la novel.la Atala- que per cert vaig llegir i explicar a la classe en els temps d'institut-on es narra la fugida dels últims supervivents de la raça índia de la massacre dels francesos.

Grècia expirant a les ruïnes de Mesolóngion, 1826.

Seguidor de Lord Byron, Delacroix es va situar a favor de la independència de Grècia en la seva lluita contra l'imperi otomà. Aquesta obra estava destinada a una gran exposició a favor dels revolucionaris grecs, i representa l'heroica resistència dels habitants de Mesolóngion.
El dolor de Grècia està representat per una dona desesperada que accepta el seu sacrifici. No vaig poder evitar pensar en el dolor de la nostra Grècia actual que ens està arribant a tots.

La llibertat guiant el poble, 1830.

I no, no hi havia La llibertat guiant el poble, que em sembla que no abandona mai el Louvre. Però és una obra que em fascina, per a mi la millor de Delacroix, que veig cada matí quan obro la nevera, la tinc en un imant, i que segueix desprenent una força i unes ganes de canviar-ho tot molt actuals.