17 de juny 2012

habitació



L'habitació blava ( The blue room) és la versió que David Hare ha fet per adaptar al nostre temps La Ronda d'Arthur Schnitzler. El relat d'un seguit de trobades entre diferents personatges, encadenades una darrera l'altra fins que en l'última escena retrobem el primer personatge tancant el cercle.

Em va agradar molt la proposta de Norbert Martínez i David Selvas, els directors. Selvas aquesta temporada ja m'havia entusiasmat amb la seva Hedda Gabler. Només 4 actors-tot i que el text de Hare era per a 2- interpreten els diversos personatges, taxista, polític, la seva dona, el fill de la seva amiga, una au-pair, una model, un gentleman, una actriu...que es troben en diferents habitacions-que no deixa de ser la mateixa-.

Schnitzler creia que la seva Ronda no es podria representar mai per obscena. La societat no estava preparada ni disposada a veure el que feia cada dia. Avui en dia aquesta Habitació blava no ens escandalitza. El sexe és el fil conductor però és sobretot l'excusa per amagar les pors, les insatisfaccions, les obsessions, els silencis...Un muntatge brillant.

I aprofito per dir que em va agradar molt Schubertnacles humits del meu admirat Carles Santos! El seu homenatge a Franz Schubert, que tot i morir amb només 31 anys va deixar una extensa i brillant obra musical. Transgressor com sempre, molts espectadors no van entendre la seva proposta final amb la Simfonia Inacabada (el títol n'era la clau!) i marxaven del teatre, molt enfadats, pensant que Santos ens prenia el pèl! La veritat és que tornava a encertar, a 70 anys segueix provocant i entusiasmant!