23 de juny 2012

goya

La maja vestida, 1802-1805.

Vaig aprofitar que la Maja vestida de Goya és a Barcelona, de visita, per anar a contemplar-la i admirar-la. Sí, es veritat, prefereixo la Maja desnuda però aquesta vegada, potser sense la seva rival, em va semblar meravellosa. Goya, llums i ombres és una fantàstica exposició que ha permès contemplar a la meva ciutat una selecció d'obres del genial pintor procedents del Museo del Prado.
El para-sol, 1777.

Hi havia alguns dels seus quadres més coneguts i és sempre un immens plaer poder veure'ls de nou. A mi Goya m'agrada moltíssim, és un pintor que he treballat a fons i sempre hi trobo coses sorprenents. Goya va pintar, als seus inicis, 54 cartons per a tapissos a la Real Fábrica. La visió intimista i despreocupada de la dona del Para-sol és la d'una aristòcrata en el marc d'una natura idíl.lica, típica en el rococó. Aquesta complaença s'anirà transformant en crítica en els darrers cartons.
La duquessa d'Alba i la beata, 1795.

Goya ve tenir una relació molt especial amb la duquessa d'Alba, famosa a l'època per la seva bellesa i extravagància. Goya va entrar en la intimitat del palau dels Alba i ens va regalar algunes escenes quotidianes com aquesta on la criada, molt religiosa, és espantada per la duquessa.
El pelele, 1791.

Forma part dels cartons per a tapissos. Aquest era un joc, mantejar un ninot, que es feia sobretot per Carnaval i també en excursions al camp. En aquest cas s'ha parlat del control de la dona sobre l'home, particularment de la reina Maria Luisa de Parma dominant el rei Carles IV, un ninot, un pelele.
Autoretrat, 1815.

Impressionant el seu Autoretrat als 69 anys on trobem un Goya proper, contemporani de les seves pintures negres, realitzat en uns anys difícils, amb la Restauració absolutista, on es va perseguir a liberals i afrancesats. Goya es va aïllar en una casa a la riba dreta del Manzanares. Es sent vell i desenganyat pels esdeveniments polítics. Pintarà amb predomini del color negre, matisat només per ocres i terrosos, representant la crònica negra d'Espanya i l'obscuritat del subconscient col.lectiu i personal. El que pintaria avui en dia.