olmedo

 Quanta bellesa en El caballero de Olmedo de Lope de Vega dirigida per Lluís Pasqual! En el muntatge, aflamencat, elegant, sensual, en el vers, a mi que ja m'agrada el Siglo de Oro em va meravellar, quin domini de la llengua, del ritme i de la intensitat del vers. En la música, els cors, les guitarres, la percussió, en la il.luminació fascinant, el sol intens de Castella, la lluna misteriosa i marcant el destí….en les interpretacions, immensa la Sardà com una Celestina de tota la vida, i tota la resta d'actors. Teatre intens, imponent, una festa pels sentits.

 I també m'ha meravellat una pel.lícula, Ida de Pawel Pawlikowski. Una preciositat en blanc i negre, d'una bellesa i d'una puresa esclatant. Tremendament suggerent. I tràgica, revisant una història dolorosa,  la Polònia còmplice dels seus invasors, passiva amb els nazis. Vaig pensar en La nostra classe l'obra de Tadeusz Slobodzianek que vaig veure al Lliure dirigida per la Carme Portaceli.

Em va fascinar a Ida l'atmosfera, els silencis, la relació entre les dues dones protagonistes del film, tan autèntiques, tan expressives, tan magnètiques. I el polonès, la cadència eslava, el record en sentir-lo de La double vie de Véronique, una de les pel.lícules de la meva vida.

I també em va agradar força Jeune et Jolie de François Ozon. Per la bellesa tan intensa, de fer mal, de la seva protagonista, Marine Vacth. De fet ella és l'interès de la pel.lícula, el magnetisme, la que provoca el nostre voyeurisme. El nostre desconcert és no entendre els seus motius. Però Ozon es manté al marge, sense falses morals, sense judicis, però sense explicacions.

I he anat al cinema sovint aquestes darreres setmanes, per fugir una mica d'aquesta realitat. Her de Spike Jonze no em va acabar d'entusiasmar, una mica massa llarga, malgrat aquesta profecia brillant de la nostra societat. Vivir es fácil con los ojos cerrados de David Trueba, la gran triomfadora dels Goya, lleugera, optimista, una dosi de bon rotllo. La Venus de las pieles de Polanski, no em va acabar de fer el pes, malgrat el domini cinematogràfic del director, la bona adaptació de l'obra teatral de David Ives. Me l'esperava millor.