07 d’abril 2014

frances ha

Dissabte a la nit baixava pels carrers de Gràcia ballant, encomanada per Frances Ha, el deliciós personatge de la pel.lícula de Noah Baumbach. Em vaig veure reflectida, amb  quasi 20 anys més, això sí, en moltes de les situacions d'aquesta història intensa, emotiva, senzilla, vital, fascinant. Com Nova York en blanc i negre, em va recordar Manhattan de Woody Allen, amb aquests personatges cultes, independents, divertits. Amb la protagonista Greta Gerwing tan espontània, maca, enèrgica que enamora a tothom, càmara, espectadors…i la seva amiga Mickey Sumner, sí la filla de Sting, que ho fa també molt bé. I Modern Love de David Bowie, la precarietat, el desencís però l'optimisme per damunt de tot. Em va captivar completament. Una meravella.

2 comentaris:

núria ha dit...

Fa dies que penso que l'he d'anar a veure, per sort s'ha estrenat fa poc...

Mònica ha dit...

Em va encantar! Sobretot quan li pregunten què fas a la vida, (l'eterna pregunta) i diu: en aquests moments no faig absolutament res! ( no és res important de la pel.lícula, de fet surt en el tràiler), però ja m'entens....