28 d’abril 2014

cadaqués

 Fa més d'una setmana que vem tornar de Cadaqués. Cadaqués és com una illa, amb una llum especial que ens encanta. Ens va servir de refugi, aquests dies de caminades, descobertes i molta felicitat.
 I visites que tenia pendent, com la casa de Portlligat de Dalí, histriònica, divertida, amb unes vistes sublims, la unió d'unes quantes casetes de pescadors, vaig pensar que tant Dalí com Gala estaven en molt bona forma doncs es passaven el dia pujant i baixant graons!, i els animals dissecats, els tubs de pintura, el món kitsch, les precioses semprevives, les flors preferides de la musa, a tots els racons…Una casa que va meravellar la meva filla….
 I el Cap de Creus, imponent, salvatge, tot i que més construït del que pensava, i em vaig formar el meu propi triangle mediterrani, Cabo de Gata, Formentera, Cap de Creus. Perquè són paisatges que reconec com a propis, preferits, semblants, lunars, intensos, absolutament fascinants.
I en el Cap de Creus, el Paratge de Tudela. Enamorament brutal. La recuperació del paratge després de la destrucció del Club Mediterranée és impressionant. La joia que la Natura pot recuperar el seu terreny. Per a tots. Un paisatge modelat per la Tramuntana, per la força del vent i del mar. La Natura més artista que mai, esculpint les roques. El paisatge que va inspirar Dalí i molts altres. I la meva petita família, seguint-me a la recerca d'una roca que em tenia obsessionada. I no la veia! Fins que finalment la vem trobar, no era la gran roca que imaginava, era petita, delicada, preciosa….Dalí, de nou, em sorprenia.  Com amb els seus rellotges tous, La persistència de la Memòria que realitzava grans i són petits, precisos, minuciosos...
El gran masturbador. Salvador Dalí, 1929.
I ara hi veig més que mai, la petita roca, Tudela, el Cap de Creus, Cadaqués….Les pors de Dalí que va reflectir en la pintura, la soledat, el passat, el sexe, la bogeria…I el sol de Tudela va entrar en el meu cap, i vaig marxar cap a Cadaqués amb un dolor intens, tement que esclatés. Però allà, va tornar tot a la calma. Sempre ho dic, la Bellesa cura.

2 comentaris:

núria ha dit...

Quina meravella de text! Preciós, perfecte.

Mònica ha dit...

De perfecte res, que jo escric com els surrealistes, amb escriptura automàtica, tal com raja, amb un munt d'adjectius. Aquest bloc són simples anotacions, impressions