Dijous al vespre, la Maria és de colònies, anem al Lliure a veure Après-moi, le déluge de Lluïsa Cunillé i dirigida per la Carlota Subirós. És una obra que es va programar amb gran èxit de crítica fa dos anys i que ens vam perdre. Aprofitem la nova oportunitat. És una obra molt dura però que m'entra molt endins. Un pols escènic entre dos actors increïbles, em quedo però amb la Vicky Peña en un dels seus millors papers. I dins la tristesa i la soledat que ens fan sentir, un poema de Rilke que cita la protagonista i que per sort la directora ens ha escrit en el programa:
En nits com aquesta pots trobar-te pels carrers
éssers del futur, pàl.lids i magres
rostres, que no et reconeixen
i que et passen de llarg en silenci.
Però si es posessin a parlar,
series algú ja mort fa molt de temps,
així com ets,
podrit fa molt de temps.
Però es queden en silenci com els morts,
Tot i que són els que han de venir.
Encara no comença el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada