M'encanta aquest cartell, el trobo encertadíssim. El toc Warhol, els personatges escollits que simbolitzen perfectament la dictadura, la transició i la democràcia. L'obra del Lliure ens va agradar força, tot i que penses que a una idea tan bona, que uns autors escriguin una obra breu, de 25 minuts, sobre l'any del seu naixement, no han sabut treure-li tot el rendiment que podia donar. Això sí, malgrat que potser l'última té el text més bo, jo em quedo amb la dictadura 2, per cert la més propera a l'any del meu naixement, tots asseguts per terra, sentint el concert de Raimon a la facultat d'Econòmiques de Madrid...molt emotiu! I jo l'hagués fet un pèl més radical, que tots els espectadors cantéssim La Internacional... Que lluny queda però haver nascut en anys de dictadura!25 d’abril 2010
dictadura
M'encanta aquest cartell, el trobo encertadíssim. El toc Warhol, els personatges escollits que simbolitzen perfectament la dictadura, la transició i la democràcia. L'obra del Lliure ens va agradar força, tot i que penses que a una idea tan bona, que uns autors escriguin una obra breu, de 25 minuts, sobre l'any del seu naixement, no han sabut treure-li tot el rendiment que podia donar. Això sí, malgrat que potser l'última té el text més bo, jo em quedo amb la dictadura 2, per cert la més propera a l'any del meu naixement, tots asseguts per terra, sentint el concert de Raimon a la facultat d'Econòmiques de Madrid...molt emotiu! I jo l'hagués fet un pèl més radical, que tots els espectadors cantéssim La Internacional... Que lluny queda però haver nascut en anys de dictadura!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada