M'ha fascinat l'exposició Her memory de la Kiki Smith a la Fundació Miró. És una meravella! Això sí, per queixar-me l'altre dia, aquí no hi ha ni un títol, ni una explicació, res de res. Però és així com ho ha volgut l'artista, per arribar purs a la seva obra, de tota manera el vídeo que hi ha explica força coses. És una exposició itinerant que va ser concebuda per a un museu alemany que es troba en un edifici de Mies van der Rohe, hi havia un diàleg amb l'arquitectura (fa uns vitralls preciosos). La mostra és un cant a l'univers femení, al misteri de la creació, a la idea de la continuïtat, de la regeneració-d'aquí el món de les flors-, el pas del temps, del naixement a la mort, m'he sentit molt propera a la transmissió mare/filla, pel meu cordó que encara no he tallat amb la mare i pel que em lliga per sempre a la meva filla. He sortit feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada