bayrle

Maxwell Kaffee, Thomas Bayrle, 1967.

Cada vegada que vaig al Macba m'enfado. Com és possible que organitzin unes exposicions tan caòtiques, sense explicacions de cap tipus, sense cap mena d'informació, amb enormes parets blanques però això sí, els títols i informació de l'obra tots apilonats, amb lletra minúscula i lluny de l'obra en qüestió (implica fer un munt de recorreguts amunt i avall), et perds...Han exposat artistes realment bons però de manera nefasta. D'acord és un edifici (que m'agrada sincerament) massa de cara a la galeria i poc pràctic, però es podria fer molt millor. Vagi on vagi, Pedrera, Museu Picasso, Fundació Miró, MNAC, Caixafòrum,la majoria de les galeries, les exposicions solen estar ben muntades, hi ha informació, un ordre, acabo "entrant" en el que l'artista em vol dir. Al Macba és impossible, cal fer un esforç titànic. I la veritat començo a estar-ne tipa. Dilluns vaig sortir enfurismada, volia escriure al llibre d'opinions que oh, sorpresa no existeix. Cal parlar amb informadors de museu (estudiants segurament mal pagats) i vaig acabar desistint.

Vaig anar a veure l'exposició de Thomas Bayrle, Diria que no som a Kansas, que d'acord no segueix una línia cronològica (no em queixo pas d'això), però tot i que la majoria de l'obra de Bayrle em va semblar interessant, era la primera retrospectiva de l'artista, el pèssim muntatge, no signat, no diu enlloc qui és el comissari, m'imagino que el mateix Macba, em va acabar enfurismant.