bacon

Cap VI, 1949 (Estudi segons el Papa Innocenci X de Velázquez)

Cap de setmana a Madrid de nòvios i exposicions. La primera que visitem i motiu del nostre viatge és la dedicada a Francis Bacon al Prado. Em sorprèn la quantitat de gent, em pensava que Bacon només ens agradava a quatre gats xiflats per molt que estés molt valorat en el mercat artístic. I és que és un pintor dur. Potser com diu S "quan l'estudiaves encara era viu" i el món i els gustos canvien i la mort valoritza (tot i que ell ja va ser reconegut en vida). De tota manera m'emociona entre la gent. És una exposició brutal, de gran qualitat (hi ha les millors obres) que em colpeix fortament.La fragilitat i la violència i sobretot la futilitat de la vida, quin sentit té?, em connecta amb aquest pintor del buit. Ell però ho va abocar en l'art. Jo em segueixo menjant el tarro. I per acabar d'arrodonir el dia vam anar al cine(per cert a davant hi havia la mítica i xulíssima llibreria 8 1/2 dedicada al cinema) a veure Vals im Bashir que va donar la raó a Bacon, la buidor d'aquest món, fins i tot em vaig plantejar si era just haver tingut una filla. Potser sí, l'exposició i la pel.lícula m'havien emocionat.