Fa dos anys que sóc mare. A vegades em sorprenc pensant "tinc una filla" i encara em sobta la idea. I és que sí,ser mare et canvia radicalment la vida, jo era molt escèptica quan tothom la primera cosa que em comentava era "ui! et canviarà vida!", jo pensava "segur que no n'hi ha per tant". Doncs sí, és un canvi emocional, físic, vital...ara bé no m'ha canviat com a persona i aquí potser m'esperava més diferència. Sóc la mateixa, amb els mateixos problemes existencials, amb els mateixos gustos, amb les mateixes pors. Potser d'aquí uns anys canvio la reflexió però ser mare no m'ha donat la clau de cap de les incògnites que segueixo tenint. Per això em sorprenc encara avui quan recordo que sóc mare. I això que la maternitat es viu intensament! He escollit aquesta pintura de les milers que hi ha en el món de l'art sobre el tema per tres raons, la primera és que em sembla preciosa, la segona que és un cant a la feminitat i Klimt va voler destacar la seva part femenina en aquesta obra mentre reivindicava el paper de la dona en la vida, i la tercera que tinc un imant a la nevera amb aquest quadre i la meva filla quan el va veure ( i era força petita) va dir " mama" i em va emocionar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada