La persistència de la memòria. Salvador DalíEls canvis d'hora em senten fatal. Tot i que aquest no es pot comparar amb el de la primavera que em trastoca totalment i em deixa feta pols, el meu cos també el nota i sobretot el meu estat d'ànim. Em sento trista amb l'arribada de la foscor i no entenc perquè, doncs sóc una persona noctàmbula. Que el temps s'escola ja fa anys que en sóc conscient especialment des que vaig passar els 35 i no em cal un canvi d'hora per adonar-me que la vida passa ràpidament, que la meva joventut ja ha passat i que allò que semblava tan llunyà ja és aquí. Dalí es va inspirar en el formatge Camembert per representar els seus rellotges tous i la idea que el temps es va fonent, el temps és efímer, es desfà com les meves hores perdudes.
1 comentari:
No pateixis , ja som dues.I jo també sóc noctàmbula.
És cosa de la biología, l'astrofísica...Ningú s'escapa a les influències del món que ens envolta , el que passa és que uns ho notem més que d'altres.
Ara deus estar feta pols no? :-)
Publica un comentari a l'entrada