Miller

 Volia parlar de Picasso però m’he anat trobant amb Arthur Miller. Fa algunes setmanes vaig veure al Lliure la seva magnífica obra Tots eren fills meus. Em va entusiasmar el muntatge que n’ha fet David Selvas, amb el Jordi Bosch i l’Emma Vilarasau absolutament esplèndids, com tota la resta d’actors. 

Vaig pensar que el text de Miller seguia vigent, com un gran clàssic, sempre d’actualitat. Que difícil és assumir les conseqüències dels nostres actes. Al desembre vaig acabar de llegir Blonde, el llibre de la Joyce Carol Oates sobre la vida de Marilyn Monroe. Em va agradar, malgrat les mil pàgines que t’acaben saturant de diva, drames i plors. Però el període Miller, és el que més em va agradar, la història d’amor entre l’intel.lectual investigat pel Comité d’Activitats Antiamericanes i la star. Ell després es casaria amb la fotògrafa Inge Morath, amb qui tindria la seva filla, Rebecca Miller, autora de Les vides privades de Pippa Lee, un llibre que em va agradar molt. La Rebecca és la dona del Daniel Day-Lewis.

També em va sorprendre i agradar molt Bovary al TNC. Em feia una mica de respecte, doncs Madame Bovary és un gran llibre, amb un francès plaent, i aquest muntatge és en neerlandès. Però aquesta versió de Michael de Cook, dirigida per la Carme Portaceli, presenta una Bovary tan potent, combativa, forta en la seva recerca de la felicitat, tan sorprenent… Com que havia rellegit el llibre just abans d’anar-hi, vaig poder gaudir molt.

A la fotografia d’Inge Morath de 1962, Arthur Miller i la seva filla Rebecca.