21 de març 2020

Pippa i la generositat

Pippa Bacca, Brides on Tour, 2008

 Com ha canviat la meva vida des de l'última vegada que vaig escriure en aquest blog. He viscut un dol, esperat però colpidor, he necessitat temps per curar, primer, els meus mals espirituals, ara els corporals. I seguir aprenent a viure. I de cop, aquesta sotragada mundial, aquest confinament, inesperat, estrany i sorprenent, que jo estic vivint feliçment. Feliç en la petita bombolla, de lectures, música, calma, sèries i pel.lícules que ajuden a pensar. Feliç descobrint com admiro, dia a dia, les dues persones que m'acompanyen, que comparteixen la meva vida. I això que estem reclosos al centre de Barcelona, sorprenentment buit, gaudint d'un silenci inusual. Potser sóc temerària perquè no tinc por. Em dol moltíssim, els nens petits, tancats, les persones grans, soles, la gent que està morint i això em provoca un gran desassossec. També la immensa mesquinesa que estic llegint a les xarxes, la gent negativa que viu per criticar-ho tot, que creuen saber el què cal fer, que insulten, avui una que es dedica o dedicava, ja no ho sé, a la política dient assassins tan panxa. No vull saber res de la gent tòxica, dels àudios anònims que circulen només per criticar. Em tanco definitivament a tot això. No ho vull en la meva vida. I em quedo amb els aplaudiments de les vuit del vespre, que fem cada dia, a casa, i que m'injecten esperança i il.lusió en les persones. Perquè sí, jo crec que de tot això, en sortirà alguna cosa positiva. I sí, estic preocupada pels diners que perdrem, trista pels viatges que s'han evaporat,  per no poder veure les nostres mares ni familiars, pel dolor que provoca i provocarà. Però segueixo pensant que aquesta pausa, aquest replantajament, aquesta humilitat, que hem d'acceptar, ens farà millors.
Pippa Bacca fent autostop, camí de Sarajevo, Brides on Tour, 2008.

I com una guia que he trobat, la Pippa Bacca. Aquests dies he llegit La robe blanche de  Nathalie Léger (em sembla que no hi ha traducció) on parteix de la performance de l'artista italiana Pippa Bacca, neboda de Piero Manzoni (sí, el de la Merde d'artiste), on ella havia de fer un viatge en autostop d'Itàlia a Jerusalem, vestida de núvia, per portar un missatge de pau, de fe en l'ésser humà, d'esperança. Va crear-se el vestit, que rentava durant el viatge, i va arribar a Istambul, allà va ser violada i assassinada. Molta gent va sentenciar que la culpa havia sigut d'ella, que s'ho havia buscat, massa perillós. El seu funeral, a Milà, va ser preciós, un llençol verd cobrint el taüt, la Pippa sempre vestia de verd, el seu color preferit, música i joia, per una vida viscuda intensament.
I la Pippa tenia tota la raó, cal creure en l'esperança, en la bondat i generositat, que aquests dies estem veient. Enmig de la desolació, el nostre vestit blanc, entre la crispació penso tancar els ulls a les paraules negatives. Jo vull seguir el camí de la Pippa Bacca, ho faré. S'ho mereix.
(No he trobat l'autor de les fotografies)

3 comentaris:

Xavier ha dit...

Tot i que al teu text hi ha coses molt tristes estic molt content de tornar-te a llegir.
Cal desitjar trobar la bondat i la generositat en tothom.
Però sembla que estem molt lluny d'assolir aquest nivell d'humanitat.

Mònica ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari. Potser sí que estem lluny d’assolir el nivell d’humanitat desitjat, només cal llegir les xarxes socials. No m’aporten res de positiu, intento allunyar-me’n. Però alhora hi ha un sentiment de solidaritat que es pot percebre i que em dóna ànims en aquests temps estranys. Gràcies!

Anònim ha dit...

Quina sorpresa mes agradable llegir-te de nou aquests dies tant estranys. Felicitat i dolor present i esperança per el futur. Gracies.