05 de desembre 2014

sade

 Judith et Holopherne. Franz von Stuck, 1927.
L'altra gran exposició que vaig tenir la sort de poder veure a París va ser Sade. Attaquer le soleil al Musée d'Orsay. Una magnífica mostra dedicada al famós marquès, també escriptor, filòsof, moralista i revolucionari, commissariada per Annie Le Brun. Grans obres des del món clàssic fins al segle XX. Em va encantar per la gran qualitat de tot allò exhibit i pel muntatge, personalíssim i molt interessant.
 Le Péché. Franz von Stuck, 1899.
Sade (1740-1814) va estar empresonat quasi tota la seva vida, per les seves idees, la seva lluita per la justícia i la llibertat absolutes. Va ser un esperit lliure, sempre. Plaer, dolor, desig, violència, crueltat pulsaven en l'obra exposada.
 Los caníbales. Francisco de Goya, 1800-1808.
Moralista de la immoralitat, ateu, la seva obra, els seus escrits, van ser prohibits fins el segle XX! He escollit aquests dos fascinants Von Stuck, un excitant artista simbolista, i aquest magnífic Goya, que em va enlluernar, però tota l'exposició em va meravellar, exposició, per cert, realitzada per commemorar el bicentenari de la mort de Sade, com la publicació de Justine editada per Proa, que em vaig comprar fa un parell de dies en una llibreria de Barcelona.
I alguna cosa en la meva ment em va portar a pensar en Sade quan vaig veure al Lliure Misántropo l'esplèndid muntatge de Miguel del Arco, versionant lliurement Molière. Una brutal versió que em va entusiasmar, encara més que el Misantrop de Belbel, més fidel al text, això sí, que vaig poder veure fa alguns anys al Nacional. Però Miguel del Arco va més enllà, qüestionant-nos moralment, actualitzant el clàssic, donant-li tota la vigència d'una societat corrupte, on posem en perill la nostra integritat per defensar la veritat. Unes actuacions sublims, amb la meva adorada Barbara Lennie, increïblement guapa, i encara millor actriu, i Israel Elejalde un Alcestes antològic. I tota la resta. I la plasticitat dels moviments, l'encert de les paraules. I Sade bategant.