houellebecq

 Després d'unes vacances poc cinèfiles, només vaig anar a veure la interessantíssima Sólo los amantes sobreviven de Jim Jarmusch i Begin again de John Carney he retornat amb ganes de cinema. I he anat fent, des d'Una cita para el verano, l'única pel.lícula que va dirigir Philip Seymour Hoffman, pas mal, Viajo sola de Maria Sole Tognazzi, que no em va agradar gens, avorridíssima, un catàleg d'hotels de luxe d'allò més banals, Shirley de Gustav Deutsch, un experiment cinèfil a partir de tretze quadres d'Edward Hopper, molt brillant, Mil veces buenas noches d'Erik Poppe amb una meravellosa Juliette Binoche, com m'agrada aquesta actriu!, i un argument que em va atrapar i agradar, fins a El amor es un crimen perfecto d'Arnaud Larrieu, un bon thriller francès. Però les dues pel.lícules que més m'han interessat aquest setembre han sigut El secuestro de Michel Houellebecq i Boyhood.
Sóc lectora de Houellebecq, he llegit quasi tots els seus llibres, malgrat que mai m'acaba d'entusiasmar hi ha alguna cosa que m'enganxa i em fa ser reincident. M'emprenya la seva misogínia i em pensava que era un imbècil, però arrel de El secuestro de Michel Houellebecq de Guillaume Nicloux he canviat de parer, s'ha de ser molt valent per enfotrese'n de si mateix de la manera que ho fa l'escriptor en aquest fals, amb tocs verídics, documental. Jo vaig riure amb aquest humor, tan àcid, tan càustic, com si contemplés un reality show d'escriptor borratxo, amb reflexions brutals sobre la professió.

Michel Houellebecq i Guillaume Nicloux, Madrid 2014. Foto de F.D.Quijano.
Houellebecq molt punk a la presentació del fals documental, fumador compulsiu, amant dels vins espanyols, políticament incorrecte, cínic, asocial, però sorpresa! replet de sentit de l'humor. I molt més proper del que m'imaginava. La meva lectura sobre l'autor ha canviat.

M'ha encantat Boyhood de Richard Linklater, un director tan obsessionat amb el temps com jo. És la història d'una vida rodada en dotze anys, assistim a les transformacions físiques, psíquiques dels personatges, de manera real, reflectint el pas del temps amb tot allò que comporta en les nostres vides.
M'ha fascinat aquesta recherche du temps perdu, malgrat la durada, quasi tres hores que passen volant, i Ethan Hawke, el seu actor fetitxe, i Patricia Arquette i el gran protagonista Ellar Coltrane, misteriós, vivint la vida amb tots els seus desencisos i els seus moments de plenitud. Meravellosa.