Vaig passar tot el cap de setmana passat al Raval, un barri que m'encanta, el barri de les meves nits de joventut, la part de Barcelona, amb Ciutat vella-Born inclòs-i el centre de l'Eixample, que trobo més maca estèticament.
Vaig aprofitar la nostra volta amb bicicleta per anar a veure la reproducció del mural de Keih Haring, reproduïda a partir d'un calc de l'obra original, i que ara es troba al costat del MACBA. Vaig sentir molta emoció, un retorn al passat, perquè jo, a finals de 1989 o inicis de 1990, no recordo el dia exacte, vaig poder veure l'obra original.
No he aconseguit trobar l'autor/a de la fotografia.
En un Raval en plena transformació, la ciutat es preparava pels jocs olímpics, Keith Haring, ja malalt, va pintar el seu mural a la plaça Salvador Seguí, que recordo devastada, marginal, plena de xeringues…
Vaig tenir la immensa sort de tenir una professora d'Últimes tendències que ens va parlar de l'artista i ens va fer anar a veure l'obra. No entenc perquè no es va poder conservar, però els plans urbanístics que van canviar totalment la plaça, avui en dia hi ha la Filmoteca, ho van impedir.
Recordo però que em va agradar moltíssim el seu crit contra la sida.
I al Raval també vaig veure a la Biblioteca de Catalunya, un espai que em fascina, Translations de Brian Friel i dirigida per Ferran Utzet. Em va encantar. Una joia teatral, per la Biblioteca que li escau meravellosament, per les interpretacions, pel text, molt emotiu, la destrucció del gaèlic, d'un món rural amb ànsies de cultura, del que vindrà després…per la música, per la bellesa en si mateixa.
I m'ho vaig passar molt bé a la manifestació del 8 de març que ens va fer baixar per la Rambla, límit del Raval i en acabar vaig córrer al Romea, al carrer Hospital, a veure Dones com jo amb les T de Teatre. Una obra escrita i dirigida per Pau Miró que també em va agradar molt. Malgrat la desil.lusió d'aquestes dones, perdedores, fracassades laboralment, soles, perdudes en aquesta societat. Un text brillant, àgil, ple d'humor malgrat el tema, escrit expressament per cada una de les actrius. M'agradaria que alguna vegada es canviessin els rols, però potser els porten tan interioritzats que per això funcionen tan bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada