lorca

 Lorca, Margarida Xirgú i Josep Maria de Segarra a l'estrena de Doña Rosita la soltera, 1935.

Setmana Lorca, setmana fascinant. M'agrada moltíssim Lorca, la generación del 27 i els anys fascinants de la IIa República. Vaig començar la setmana anant a la conferència de la Sala Tallers del TNC d'Antonina Rodrigo, experta en el poeta, granadina també com ell, quin plaer sentir l'accent andalús!, una dona esplèndida que ens va explicar la relació de Lorca amb Catalunya, a través de Dalí i sobretot de la Xirgú. I ens va parlar del món lorquià, apassionant, intens, premonitori…Una conferència emocionant. 

 I el divendres, Doña Rosita la soltera al TNC, dirigida per Joan Ollé. Em va meravellar. M'agrada el món poètic d'Ollé i els seus muntatges, però crec que aquest és el millor que ha fet. Les interpretacions són magnífiques, Nora Navas, Carme Elias i especialment Mercè Arànega que acaba brillant intensament per sobre de tota la resta, i és que els papers d'ama, criada…de Lorca solen ser esplèndids. El seu homenatge a les treballadores. L'escenografia preciosa com la música de Paco Ibáñez, provocant mil sensacions i emocions. Com aquesta escena final, la foto és de la web del TNC, un instant d'una bellesa commovedora. Una obra palpitant, malgrat els anys passats, els canvis en el món femení però la psicologia segueix vigent.

I vaig anar al Verdi a veure Las maestras de la República de Pilar Pérez Solano, guanyadora del Goya a millor documental. De nou el món de Lorca, de les il.lusions dels anys 30. L'educació pública, el gran compromís de la República, que portaria la cultura i l'escola a tot el país per construir una societat més justa, més lliure, més igualitària. Les mestres van participar, es van comprometre en el nou projecte. Noves pedagogies, la coeducació, l'ecola activa i participativa. Avui en dia sembla impossible, però la República espanyola era capdavantera en educació! Després vindrien els afusellaments de mestres, la terrible depuració que van viure i la barbàrie que es va instal.lar al país i les conseqüències que en seguim patint. Lorca simbolitza aquest període, la República, l'aire nou i lliure que es va poder respirar, el compromís amb la societat. Sé que tornarà algun dia, espero veure-la.