26 de febrer 2014

horitzó

 Humboldt Current. Max Ernst, 1051-52.
Em va sorprendre, molt gratament, la darrera exposició de la Fundació Miró, Davant l'horitzó. No m'esperava unes obres tan bones, artistes tan grans, una proposta tan interessant com la de fer dialogar al voltant de l'horitzó quadres que em van fascinar.
 Gran horitzó blau. Anna-Eva Bergman, 1969.
Una reunió anacrònica d'horitzons pintats i fotografiats. La representació de l'horitzó com un tema recurrent, el meravellós horitzó nordeuropeu, en aquest cas d´Anna-Eva Bergman, que em va captivar.

Núvols d'estiu. Emil Nolde, 1913.
O els horitzons expressionistes. L'horitzó és el lloc de la pintura? La línia on es concentren els reptes? I els horitzons francesos, marines, contrasts, land art…que vaig poder admirar.
El castell dels Pirineus. René Magritte, 1959.
I l'oportunitat de veure, finalment, aquesta obra que no va ser present en la gran retrospectiva de Magritte de fa uns anys. Imponent, fantàstica!

Paisatge prop de Hubbelrath. Gerhard Richter, 1969.
I no podia oblidar Richter, un autor que em fascina, i que dóna sentit a qualsevol mostra. Immens, com sempre. Una exposició sorprenent i que valia molt la pena.
I vaig anar amb S. a veure El lobo de Wall Street de Martin Scorsese. Una pel.lícula molt masculina, però he de reconèixer que brillant. Potser un pèl massa llarga, tres hores trepidants, però massa diners, massa droga i massa dones pel meu gust, no em calia tanta repetició. Tot en excés. Brutal Leonardo di Caprio en aquesta orgia de capitalisme salvatge, manca d'ètica i de valors, luxe horteríssim, incultura…
Segueixo pensant que el millor de Scorsese va ser casar-se (no va durar gaire em sembla) amb la dona més guapa del món, la Isabella Rossellini.

2 comentaris:

núria ha dit...

La Rossellini va néixer el mateix dia i any que la meva mare (18/6/1952) i m'encanta que sigui una dona de debò

Mònica ha dit...

Quin dia més "glamour" per néixer! Per cert la Isotta, bessona de la Isabella també comparteix data de naixement obviament.