charlotte

 

 M'encanta la Charlotte Gainsbourg. De sempre. Em sembla una actriu fascinant. I m'agrada Lars von Trier tot i anar sempre a veure les seves pel.lícules amb una certa incertesa. Tenia dubtes sobre on em portaria amb Nymphomaniac, la seva darrera obra. Em van entusiasmar Melancholia, Dogville, Breaking the waves, Dancer in the dark…però a Antichrist no el vaig poder seguir, malgrat que considero que té un dels millors inicis que he vist mai en una pel.lícula, però em vaig perdre entre mutilacions, sang i horror. Però ara em reafirmo, malgrat la seva misogínia, és un director apassionant. I Nymphomaniac part. 1 m'ha agradat, i molt. La bellesa de les imatges, les emocions, és una pel.lícula molt emocional, de ferides, de solituds. I amb la Gainsbourg, hipnòtica com sempre, tot i que en aquesta primera part la seva presència és escassa, increïble Stacy Martin fent el seu paper de jove, de fet és la gran protagonista en aquest primer volum, la Charlotte ho serà del segon. I Nymphomaniac és molt més que sexe, és música, és literatura, és art…Bach, Poe, Uma Thurman fent un paper colpidor…Sentiments i sensacions.

                                Fotografia d'Andrew Birkin, 1971.

I per Nadal em van regalar aquest preciós llibre de fotografies, Jane & Serge d'Andrew Birkin (sí, el germà de Jane) sobre els mítics pares de la Charlotte. I aquesta fotografia em provoca una especial tendresa doncs s'hi veu ella de molt petita amb la seva germana gran Kate Barry (filla de Jane i del compositor John Barry, el de Memòries d'Àfrica entre d'altres). Kate Barry, una gran fotògrafa que va morir el passat desembre i penso en el gran dolor de Charlotte a qui estava molt unida. Aquest dolor que sap expressar tan bé.