Roberto Zucco de Bernard-Marie Koltès, de nou, vint anys després. Aquesta vegada dirigida per Julio Manrique. Potser l'escenografia de la versió de Lluís Pasqual era molt més impactant. Però el text segueix sent un cop a l'estómac. Brutal. I malgrat l'impacte rebut aleshores, als meus vint i pocs anys, un muntatge mític, uns actors excepcionals...jo em quedo amb el Zucco de Pablo Derqui. Només pel seu esguard ja tot val la pena. Una interpretació sensacional. Derqui és Roberto Zucco.
I aquesta vegada tinc claríssim que Roberto Zucco és, en part, un alter ego de Koltès. Tots dos condemnats. Aquesta és la seva obra pòstuma, que va escriure quan ja sabia que la fi s'acostava. L'autor va morir als 41 anys, amb tota la ràbia i la força que desprèn en el retrat d'aquest assassí sense causa.Com un heroi romàntic, amb qui fins i tot simpatitzem. El muntatge de Manrique em va agradar molt, tot i que em va fallar una mica l'escenografia i aquesta mania del teatre actual de posar tantes pantalles amb títols, actors, directors...Els actors fantàstics, amb Pablo Derqui en estat de gràcia, i amb Rosa Gàmiz absolutament brillant en tots els seus personatges.
I avui, mentre esperava que la Maria acabés un taller de plàstica, m'he assegut a llegir l'obra original. Les últimes paraules de Koltès. El seu últim viatge abans de saltar, de volar al sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada