Joan Salvat-Papasseit és un dels meus poetes preferits. Popular i revolucionari, idealista, autodidacte, avantguardista...Amb motiu de l'exposició sobre la seva vida i obra a l'Arts Santa Mònica, amb la meva germana ens vem apuntar a fer una ruta literària a través de llocs emblemàtics per l'autor. Vaig descobrir aquesta estàtua-no la coneixia-en honor seu, obra de Robert Krier, al Moll de la Fusta. Salvat-Papasseit va treballar de vigilant nocturn al port de Barcelona. A Nocturn per acordió ens relata la seva experiència:
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa; (...)
Vem voltar pel Born fins al carrer Argenteria on va morir amb només 30 anys. Vem passejar per la seva Barceloneta, tan present en la seva vida, tan viva, tan autèntica. Va ser un matí de dissabte ple d'emocions i on vaig reafirmar el meu amor incondicional per Salvat-Papasseit.
M'encanta aquest cal.ligrama. I sempre que el veig en una paret mitgera del Born em poso de bon humor! 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada